MIREIA SOPENA, totxanes d’infraestructura cultural

Amb Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976), Mireia Sopena feia l’any passat la seva primera irrupció singular en el món cultural. Ara, com a coordinadora del volum col·lectiu Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) -a quatre mans amb Josep Lluch-, aquesta jove lectora de català a París reprèn la seva valuosa contribució a fer més sòlid i atractiu l’edifici de la nostra cultura.  

No és per ara, que jo sàpiga, una creadora literària, ni tampoc fa de periodista intrèpida, o d’assagista desacomplexada. No esdevindrà fàcilment, doncs -a menys que diversifiqui l’abast dels seus projectes-, una autora poc o molt mediàtica. Però és una d’aquestes persones joves i universitàries que contribueixen amb eficàcia a la continuïtat i renovació de les cultures i al progrés dels països.

Mireia Sopena i Buixens (Barcelona, 1975), llicenciada en filologia catalana, s’incorporà al sector editorial l’any 1997. Del 1999 al 2004 treballà com a coordinadora editorial a Enciclopèdia Catalana. Resident a Vilanova i la Geltrú, actualment és lectora de català a la universitat de Vincennes – Saint-Denis (Paris VIII). 

Devia ser pel 2005 que la Mireia em va trucar un vespre a casa i em va proposar de fer-me unes quantes preguntes per ser jo un dels autors que, en un moment determinat, havia publicat algun volum a l’Editorial Pòrtic. Concretament, l’any 1982, en ocasió de l’aparició del meu primer llibre com a periodista: Elles. Les dones dels nostres polítics. Es tracta d’un conjunt de quinze entrevistes -algunes de les quals aparegudes prèviament a Presència quan aquesta capçalera era un reconegut setmanari gironí "no encartat"- a les esposes de la majoria dels principals dirigents de la classe política catalana de la Transició i els primers anys de la democràcia i l’autonomia.

Sense conèixer-nos de res i tot i la diferència generacional, vam sintonitzar i ens vam intercanviar uns quants correus. Fins i tot vam arribar a prendre una consumició, si no m’erro, al Cafè de l’Òpera, uns dels pocs clàssics que deuen quedar encara a la Rambla barcelonina. Recordo la Mireia com una noia menuda i sensible, inquieta i reflexiva. Una d’aquestes persones joves que aporten vitalitat i continuïtat a la cultura -i a la vida, doncs, que la cultura fa viure i reviure- com a eina de coneixement i instrument de progrés col·lectiu.

No hem perdut el contacte, però potser l’hem espaiat una mica, sobretot des que la Mireia es guanya les garrofes fora del país tot contribuïnt, un cop més, a posar les totxanes de la nostra infraestructura cultural, en aquest cas des d’una de les grans capitals d’Europa i del món. Per això, quan vaig saber que a finals del 2006 sortiria la primera part del seu estudi sobre Pòrtic -els llibres i autors posteriors al 1976 ens hem quedat, de moment, al calaix-, no vaig dubtar a adquirir-lo.

Editar la memòria (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és una d’aquestes obres de públic més aviat reduït, com segurament no pot ser d’altra manera. Constitueix una recerca acurada i rigorosa, per la qual accedim a la trajectòria d’un petit segell independent nascut el 1963 per l’impuls de Josep Fornas, un dels dirigents històrics d’Esquerra Republicana i representant del president Tarradellas a l’interior del país durant uns quants anys del franquisme. Amb Fornas vaig tenir-hi una certa relació ja fa anys en ocasió de la publicació del meu llibre, una de les persones entrevistades en el qual era la seva dona Clara Prat, precisament.

I avui que Pòrtic constitueix una de les marques editorials d’Enciclopèdia -en confluència amb el renovat Grup 62-, paga la pena que una estudiosa del rigor de la Mireia Sopena hagi rescatat la història d’un segell editorial que va fer en el seu temps aportacions notòries a la bibliografia catalana. Singularment, des de l’impuls de la memòria històrica, la cultura i la consciència de catalanitat, amb l’afany de convertir aquests actius en saba nova un cop superada la Dictadura.

I per això em complau especialment que la Mireia hagi dedicat aquesta obra "a la memòria del meu pare, perquè la seva absència m’impulsa a recompondre la identitat personal i col·lectiva".        

Ara, Mireia Sopena torna a irrompre en el nostre panorama cultural i específicament editorial de la mà de l’obra col·lectiva Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005). Aquest llibre és el cinquè volum de la col·lecció Argumenta, d’El Cep i la Nansa Edicions, una editorial vilanova [www.elcepilanansa.com]que s’està consolidant dins el món dels segells editorials -més aviat pocs- que tenen interès i qualitat fora de Barcelona.

La Mireia ha coordinat el volum amb un altre filòleg, el terrassenc Josep Lluch, i en l’obra hi intervenen professionals de l’entorn del llibre de la solvència de Miquel Alzueta, Imma Bellafont, Lluís Bonada, Joan Casas, Oriol Izquierdo -actual director de la Institució de les Lletres Catalanes-, Àlvar Masllorens, Manel Ollé, Joan Portell i Carlota Torrens.

En fi, probablement no serà aquest un dels llibres que més es vendran per Sant Jordi. Però sí que aquesta anàlisi de l’ecosistema editorial català és una obra que suscitarà l’interès de les persones vinculades al llibre i a la seva indústria com a creació, com a passió i també com a negoci, a més d’una franja de públic d’interessos culturals poc o molt amplis.

Mireia Sopena, en definitiva, ens torna a demostrar -i ja veieu que porta empenta- que és una persona compromesa amb el coneixement, la cultura i el país. Un d’aquests perfils universitaris que saben fer de la discreció, el treball i el rigor eines col·lectives formidables.

Cal desitjar-li, en bé seu i també nostre, tota la sort del món…    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*