TÚRNEZ & SESÉ, dins aquest luxe que es diu BARNASANTS

Barnasants, que ja va per la dotzena edició, és un luxe per a la cançó d’autor, per a Barcelona i per a Catalunya. Un gran aparador en el qual la Cançó d’aquí -a la foto hi veiem Túrnez & Sesé, un dels seus millors exponents- assoleix una relació més equilibrada amb altres cultures que sovint no és possible la resta de l’any. 

Mayte Caparrós -una argentina establerta a Barcelona que tan bé canta tangos i sons del seu país- va donar ahir el tret de sortida a la dotzena edició del Festival de Cançó Barnasants. Tots i totes els qui tenim debilitat per la cançó d’autor i el creiem, peti qui peti, un gènere emblemàtic de la música del nostre temps tornem a estar d’enhorabona.

I és que per fi sembla consolidat, al nostre país i a la seva capital, un espai per a la cançó. Malgrat que a la nostra Cançó, la d’aquí, continuï costant-li ocupar l’espai col·lectiu que li pertoca -dels anys 60 i 70 ja fa massa temps!- i que avui visqui rellogada, amb més o menys confort, a un pis ampli que es diu "música en català".

De tota manera, som en època de confluències, i també és bo que en un festival com Barnasants conflueixin diferents tradicions, distintes cultures, maneres diverses d’entendre la cançó. Són, en total, més de 60 concerts programats a diversos espais no solament de Barcelona, sinó també de l’Hospitalet, Mataró i Sant Feliu de Llobregat. De manera que Barnasants esdevé, progressivament, un esdeveniment diguem-ne metropolità que amenaça d’estendre’s, i tant de bo que ho vagi aconseguint.

Hi ha, enguany, noms ben interessants. El d’Alejandro Filio, per exemple, un mexicà que ens va descobrir Joan Isaac en aquest gran referent que es diu Joies robades (2002) i que sé que completarà amb noves "joies". Gerard Quintana, Feliu Ventura, Javier Ruibal, Mikel Laboa, Abús, Jordi Fàbregas, Joaquín Carbonell, Martirio, el valencià Òscar Briz, Eduard Canimas, l’algueresa Franca Masu, el gran Luis Eduardo Aute, etc., etc.

Molts d’aquests concerts són interessants, però m’agrada recomanar-vos especialment el de Túrnez & Sesé a l’Auditori el 18 de març. La veu vellutada de Túrnez, el talent de Sesé i el sòlid ofici dels altres tres integrants del grup configuren una manera especialment atractiva de musicar, i interpretar, la veu dels poetes, com ho demostren els tres discos publicats fins ara: el dedicat al desaparegut autor del Matarranya Desideri Lombarte, el que homenatja alhora Carner i Espriu -tan diferents- i el darrer, amb bons poetes de les Terres de Ponent, entre els quals el meu amic Jordi Pàmias.

En fi, Barnasants constitueix un gran aparador, també i com és lògic, per a la cançó d’autor en català, que assoleix així una relació més equilibrada amb altres cultures. Un equilibri que sovint no és possible la resta de l’any.

L’indefallent Pere Camps i el seu equip fan possible aquest miracle de cada hivern, que ja podeu clicar com es mereix a www.barnasants.com

Apa, parròquia, animeu-vos!