Problema basc sense solució?

En una societat oberta, la violència d’ETA no tan sols és moralment condemnable, sinó que, senzillament, no es pot tolerar. Tanmateix, això no hauria de confondre’s amb el dret democràtic a decidir que tenen els bascos i que l’actual lehendakari ha plantejat obertament.

Té solució, el conflicte basc? Ho dubto, ara com ara, i encara més després de veure de què servirà un debat com el d’ahir, amb un ZP ben intencionat però desconcertat i un Rajoy en actitud de "Santiago y cierra España". I una ETA que, a la mínima de canvi… fa dolentes les suposades bones intencions de Batasuna.

El terrorisme, com és obvi, cal combatre’l amb els instruments propis de l’Estat de dret, un dels quals és el policial. Tanmateix, i tal com va assenyalar, diumenge passat, Vicenç Villatoro a l’Avui [www.avui.cat], no sembla pertinent "vincular aquestes dues coses, procés de pau amb abandonament de les armes i de l’acció criminal, per una banda, i reconeixement del dret a decidir per part dels bascos".

Jo també ho crec, això. Com ho pensa, no cal dir, el lehandakari Ibarretxe i el conjunt de forces democràtiques basquistes, perquè saben que aquesta és l’arrel última del problema. Però portar la teoria a la pràctica és fotut, perquè des de Madrid -i sobretot, els seus sectors més integristes- es veu qualsevol cessió de sobirania, per mínima que sigui, com una traïció a una "unidad indisoluble" que, en termes democràtics, és tan opinable com qualsevol altra cosa.

De manera que continuarem donant voltes i més voltes sobre la qüestió basca, però el conflicte no es resoldrà fàcilment. Per desgràcia -més que no pas per sort-, Espanya no és ni el Canadà respecte al Quebec, ni l’antiga Txecoeslovàquia, ni la Suècia de la qual es va separar Noruega, ni tan sols Gran Bretanya, ara que els escocesos tornen a plantejar amb força les seves aspiracions…