PANDÈMIA no ve de panda!

Podia haver titulat també el post Aquesta època del bitxo, perquè les dues són fòrmules vàlides a l’hora d’expressar la meva perplexitat davant la situació actual. Però prefereixo el primer títol, a més de la semblança lingüística, per indicar el pressumpte origen xinès d’aquest desgavell sanitari, epidemiològic, social, econòmic, ambiental i, és clar, cultural. I és que res no serà com abans, a partir d’ara. O potser no serà tan diferent?

Ens hem -o ens han- ben entrampat. La pandèmia originada pel virus de la COVID-19 no solament ha mig parat el món, sinó que ha agafat de sorpresa a la gran majoria de les poblacions locals i globals , fins i tot als més experts. Darrerament llegeixo una publicació de prospectiva sobre l’any 2020 -elaborada, doncs, el 2019-, i en cap moment es parla d’aquesta pandèmia ni res de semblant.

Com és evident, els professionals sanitaris -i altres heroïnes i herois dels treballs i serveis considerats essencials– han estats els grans damnificats d’aquesta crisi. A banda, no cal dir, de les persones que han mort i les seves famílies. Aquest gran esforç dels serveis de salut -que, poc o molt, sempre pot deixar seqüeles-, vaig poder-lo comprovar personalment durant la setmana i mitja que, ingressat a causa de la COVID-19, vaig romandre a l’Hospital Clínic de Barcelona. Estada de la qual no em puc queixar, perquè em va anar prou bé. De la mateixa manera que – en sóc prou conscient- podia haver-la palmat! 

O sigui que, com a mals menors, conservar distàncies, gel hidroalcohòlic per tot arreu i… mascareta amunt, mascareta avall. Pel confinament de fa unes setmanes, pels rebrots que ja van sorgint i pel més fort que podria venir durant la segona part de l’any. A l’espera d’una vacuna que, quan estigui ben comercialitzada, farà molt bé a la Humanitat, però també pot ser font d’un gran negoci. Ben sovint, enmig d’aquestes dualitats, ha anat discorrent l’aventura humana.

Ara: algunes coses no es veuen prou clares. Jo no sóc necessàriament addicte a les teories de la conspiració, però… Primer van dir que l’origen del virus era el pangolí, després el ratpenat; més tard ens assabentem que, per les aigües fecals, el bitxo ja circulava abans del compte… Tot plegat, enmig de la gran transparència d’un règim tan sensible i compromès amb la democràcia i els Drets Humans com és comunista/capitalista -embolica que fa fort!- xinès!!

I -deixeu-m’ho dir-, si la gran majoria de nosaltres no havia sentit parlar mai de Wuhan és perquè a la Xina hi ha unes quantes poblacions de gairebé 12 milions d’habitants -com aquesta- o més. No ho conec a fons, clar, però moltes no deuen tenir un laboratori biològic de primer nivell i… quina punyetera casualitat que Wuhan sí, que té el que veieu a la imatge! Perquè s’hi puguin escapar virus,  o per a manipular-ne, o… No continuo. L’orgull proverbial i els poderosos interessos que té l’actual Imperi del Mig no permetran mai, sobre aquest ditxós  coronavirus o un altre tema compromès, cap mena d’investigació independent.

                    

En definitiva, que això és una mena de petit, o gran, Apocalipsi del segle XXI. De manera que aquest estiu viatgeu, si podeu -millor de kilòmetre zero-; banyeu-vos -amb la mascareta al costat del para-sol-; divertiu-vos fins a morir… procurant no morir-se, clar! Perquè amb el virus -hagi vingut fatalment, o algú l’hagi induït- haurem de conviure encara algun temps, poc a molt… I ni el previsible doctor Simón, l’inefable ministre Illa, l’eficient -crec- consellera Alba Vergés ni, encara menys, polítics tan negativament singulars com els presidents Trump i Bolsonaro, o el premier Boris Johnson, tindran prou sol·lucions…