PONENT titular… i també suplent (i 2)

El tema de la segona de les conferències que he donat recentment al curs de vida política “Les coses com són”, que té lloc aquestes setmanes a la Llibreria Documenta, són els Drets Humans. Poca broma!, perquè aquests drets, ampliats convenientment a tots els àmbits de la vida, són ben bé els fonaments de la Democràcia. Actualment, i en les nostres coordenades d’entorn i de civilització, costa relativament poc proclamar-los, però és més difícil ampliar-los i, sobretot, consolidar-los. I és que, quan et distreus una mica, pateixen alguna regressió. Tot i així, ben pocs països al món compleixen els requisits de ser models d’una Democràcia en plenitud.

 

 

Com ja he dit al post anterior  http://PONENT titular… i també suplent (1), el sistema democràtic torna a passar, actualment, per circumstàncies difícils. I és que el conjunt de llibertats i de situacions que configuren uns Drets Humans que siguin dignes d’aquest nom s’ha d’estendre, no cal dir, al conjunt dels àmbits de la vida col·lectiva.

Per tant, en la nova conferència que vaig donar en substitució d’un altre ponent que no podia fer-la, començava recordant que la majoria de cultures han tingut, al llarg de la història, diversos conceptes similars als DH que es concentren al voltant de la idea de la dignitat de la persona. Això hauria de ser ben lògic i de perfecte sentit comú, però ja veiem que, sovint, no tot són flors i violes…

Alguns estudis consideren que qualsevol document sobre lleis generals acaba parlant indirectament dels DH. Un dels primers exemples seria el Codi d’Hammurabi, mític rei de la també mítica Babilònia, datat de l’any 1760 aC. Més endavant, en la Baixa Edat Mitjana a Europa, el 1215 trobem a Anglaterra el que podria ser el precedent dels règims constitucionals. M’estic referint a la Carta Magna, un document signat pel rei Joan sense Terra davant la pressió de l’aristocràcia.

En èpoques més recents, la Declaració de Drets de Virgínia (1776) és considerada la primera declaració de drets de l’època moderna, i va resultar molt influent en el redactat, el mateix any, de la Declaració d’Independència nord-americana. Al seu torn, la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és un text adoptat per l’Assemblea Constituent de França proclamada el 1789, i que serviria com a prefaci per a la futura Constitució del 1791.

Aquesta Declaració, ves per on, no parlava de les dones, a les quals -malgrat que posteriorment es volgué ampliar la definició- no se les incloïa com a ciutadanes de ple dret, la qual cosa frustrà les esperances que moltes fèmines havien posat -ai las!- en la Revolució Francesa

Després de la Segona Guerra Mundial, en resposta a les grans atrocitats comeses, l’Organització de les Nacions Unides començà a treballar en un document que intentés, per primer cop a la història, limitar el poder dels estats en favor d’una universalització dels DH per tal d’establir un nou ordre mundial. És evident que això només s’ha aconseguit en part, i que,  per a l’adveniment d’aquest nou ordre, continua havent-hi moltes dificultats.

El Tractat corresponent es firmà el dia 10 de desembre del 1948, o sigui, ara fa pràcticament mig segle. De fet, per tot el 2018 se n’ha commemorat el cinquantenari. Amb l’esperança -ai!-, que això hagi servit per a una major reflexió sobre el futur de la Democràcia en el món…

Per tal de protegir i vetllar pel compliment d’aquesta Declaració Universal dels Drets Humans, s’han establert diverses institucions com, a Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans (1998). O, arreu del món, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (2006).

Els Drets Humans volen articular un sistema de relacions entre la persona i la societat com a fonament de tot ordre jurídic i polític. Per això cal fer-los extensius no tan sols a les llibertats individuals –opinió, associació, manifestació, premsa-, sinó als diversos àmbits que fonamenten:

  • Els Drets socials
  • Els Drets econòmics
  • Els Drets laborals
  • Els Drets a la igualtat en matèria de gènere
  • Els Drets dels pobles a la lliure determinació i, si cal, a la independència.
  • Els Drets de les minories
  • Els Drets a la llibertat religiosa
  • Els Drets mediambientals
  • Fins i tot (encara que siguin Humans) els Drets derivats del Benestar Animal.

Des del punt de vista dels pobles, és ben clar que els estats, com les constitucions, no són éssers eterns. Només hi ha, segurament, una excepció a la norma: la Constitució espanyola del 1978, que és eterna i immutable…

 

En definitiva, jo comentava a les alumnes del curs -perquè d’homes, pràcticament, no n’hi ha, i cap aquell dia- que l’aplicació dels DH en la vida social genera un diàleg que, no per difícil, resulta sempre necessari i profitós: el que s’estableix entre política i economia. Cap dels dos sectors hauria de sotmetre’s a l’altre -tot i que la política, preferentment, hauria d’orientar les actuacions a emprendre-, ni a la suposada eficiència tecnocràtica que vol imposar noves lleis prescindint dels principis, els valors i els propòsits de les Nacions Unides.

I és que els DH no són una pura invenció especulativa o una benintencionada construcció jurídica. Suposen, molt clarament, les bases per a organitzar millor la societat i per tant el planeta, en tots els ordres. Això no impedeix que en nombrosos estats continuïn produint-se, en matèria de drets, diversos incompliments.

L’Assemblea General de l’ONU de finals del 2012 va afirmar el compromís de la cooperació internacional per a la protecció de tots els Drets Humans, d’acord amb els propòsits i principis de la Carta Fundacional de les Nacions Unides del 1945. A més, s’hi reconeixia i garantia el dret dels pobles a l’autodeterminació per tal que puguin establir lliurement el seu status polític i el seu desenvolupament econòmic, social i cultural. No sembla que el Regne d’Espanya se senti obligat a garantir aquest dret, i a respectar-ne els qui en podríem ser beneficiaris…

Per tal de commemorar, enguany, els 70 anys de la Declaració Universal dels DH, el Grup d’Estudis Polítics, promotor d’aquest curs de formació, ha editat un petit llibre que conté la mateixa Declaració i alguns texts afins. En la presentació del volum, el filòsof i eurodiputat per Esquerra Republicana Josep M. Terricabras diu que “els avenços morals mai no estan garantits del tot: per això han de ser protegits per les lleis i per l’actitud vigilant dels ciutadans”.

Aquest llibre conté també una interessant aplicació a Catalunya a càrrec d’Alfred de Zayas. Es tracta d’un advocat, escriptor i historiador nord-americà d’origen cubà, expert en el camp dels DH. El 23 de març del 2012, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el nomenà expert independent en pro de la promoció d’un ordre internacional democràtic i equitatiu.

De Zayas, professor de dret internacional a l’Escola de Diplomàcia de Ginebra, diu molt clarament que l’autodeterminació és un “dret jurídic fonamental de rang jeràrquic superior, reconegut pel tractat fundacional de les Nacions Unides, i que s’imposa a qualsevol disposició nacional o internacional contrària”. Segons ell, qualsevol limitació arbitrària del dret d’autodeterminació únicament a alguns pobles -com els sotmesos a dominació colonial-, o en moments històrics concrets -situacions de conflicte bèl·lic-, seria contrària a l’ordenament jurídic internacional.

En definitiva, si l’Estat espanyol s’ha adherit de fa temps als principis de l’ONU, el Dret Internacional que les Nacions Unides propugnen hauria de prevaldre sobre la pròpia Constitució, també pel que fa al dret a la lliure determinació dels pobles. Però Espanya, per tal de preservar la seva integritat territorial, no vol entendre això, o ho entén d’una altra manera…

Ja que d’antuvi era previst que la conferència l’impartís l’empresari i exdirigent d’ERC  Ramon Viñals,  també conegut Gran Mestre de la Maçoneria, vaig voler referir-me una mica a aquesta destacada organització -històrica i  actual- no pas secreta, però sí discreta… Tenint en compte que jo, de maçó, no en sóc, però sí que  simpatitzo -vegeu-ho en aquest post del 2010  //https://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=156191 – amb els grans principis d’aquesta mena de religió laica, com algú la defineix…

La Maçoneria, en poques paraules, és una organització que, des de fa segles, ha contribuït molt a l’avenç i a la consolidació dels Drets Humans en el món.  Ho ha fet en la mesura que es proposa, sobretot, assolir la superació de la persona mitjançant la seva construcció interior, que també inclou la dimensió social. I comporta igualment una pràctica -no exempta, com sabreu, de determinats rituals simbòlics- des d’on es fomenta el lliure pensament. No és estrany, doncs, que els maçons hagin contribuït a promoure moltes de les reformes que, a Europa i també a Amèrica, han impulsat els Drets Humans i les llibertats democràtiques, inclosa -a l’Amèrica Llatina, molt especialment- la construcció de nous estats.

Molts dels aspectes que s’han anat desenvolupant en aquest curs de vida política que impulsa l’advocat, escriptor i activista cultural i polític Pau Miserachs,  es tracten als seus diversos llibres i també al que va publicar aquest estiu i que veieu a la imatge: República, ¿y eso qué es?

Un llibre adreçat sobretot als espanyols, però en el qual les catalanes i els catalans hi podem aprendre moltes coses. Una obra que no pot ser més oportuna a hores d’ara, malgrat que la República -si més no la catalana- potser haurà d’esperar, poc o molt… Però un volum, en definitiva, que us engresco a adquirir perquè dóna moltes eines d’opinió, estudi i anàlisi. També per poder adonar-se que, si la famosa via unilateral vers la independència resulta un pèl complicada, potser caldrà anar pensant si és possible assolir una l’aliança, poc o molt estratègica, amb els republicans espanyols clarament contraris, des de posicions progressistes, a l’anomenat  Règim del 78.

I és que ens hi va no solament la nostra dignitat col·lectiva, sinó tot això de què he parlat en les meves dues intervencions: l’avenç i la consolidació de la Democràcia, aquí i arreu del món, i l’impuls, la implementació i l’aprofundiment de tots, tots els Drets Humans

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*