Adéu a ALBERT MANENT, un dels imprescindibles

Ens acaba de deixar Albert Manent i Segimon, un dels referents més clars de la resistència cultural al franquisme i també amb un paper notori en aquest ja llarg període democràtic que, stricto sensu, no ho és per a Catalunya.

L’Albert ha estat un dels constructors de país més indispensables. Fill d’un fi i honorable poeta i traductor, Marià Manent, potser no ha excel·lit com ell en el camp líric, però sí que és matrícula cum laude en l’activisme, l’erudició cultural i històrica i el conreu permanent de la memòria. Li devem tant… Molt.

Hi havia tingut un bon contacte durant anys, tot i que ja en fa uns quants que no ens vèiem. M’ajudà, sobretot, en algunes de les entrevistes que, singularment els anys 80, vaig publicar a Serra d’Or, fins i tot induint-les. De la nostra cultura, ho sabia (gairebé) tot, els coneixia (pràcticament) a tots i a totes…

Vaig coincidir amb ell, per poc temps, al Departament de Cultura, no ben bé a les seves ordres. L’Albert havia estat un dels eixos de l’equip Max Cahner, de qui fou gran amic. Ell era així: imprescindible, indispensable. Expert en retrats personals, biografies, memòries, el nostre exili cultural, l’Església catalana, la història literària, els moviments culturals -singularment, el Noucentisme-, els topònims, els núvols… 

Va ser un conspirador impenitent dels temps (no tan) antics. Al servei de Catalunya i de la llibertat, havia pujat i baixat totes les escales. Sempre amb la seva discreció proverbial, el posat murri… “El més gran trapella que jo hagi conegut mai”, com diu avui a El Punt Avui el mestre Manuel Cuyàs. Una manera entranyable, divertida i (no tan) alternativa de veure’l.

Catalunya esdevindrà un Estat independent, que és el que jo desitjo SÍ-SÍ. O no, perquè, com diem en català, “No diguis blat…” . Però, amb persones del tremp d’Albert Manent, el poble, la cultura i la llengua catalanes -que cal recordar, i més ara, que tenen un domini ampli, més enllà del Principat- no moriran mai…

2 pensaments sobre “Adéu a ALBERT MANENT, un dels imprescindibles