Sóc d’aquesta GALÀXIA

En el número de diumenge passat (2136) del setmanari Presència hi ha un  dossier de gran interès dedicat a “La galàxia sobiranista”. Com a membre del Club d’Opinió Arnau de Vilanova i soci veterà d’Òmnium Cultural i d’altres entitats, no cal dir que m’honoro de pertànyer a aquest món. Vull -volem- una Catalunya lliure, tan independent com sigui possible en el marc de les interdependències actuals. I uns Països Catalans que, si més no, puguin (re)conèixer-se molt més que ara mateix com a nació cultural.

Sé -sabem- que el repte és difícil, però no per això cal deixar d’intentar-ho. Perquè mai com en aquests darrers mesos s’havia posat tant en evidència que l’objectiu és possible, que no vol dir que sigui segur. I és que pel camí hi ha moltes pedres, molts entrebancs. O sorolls com el de la corrpció, que no deixa de ser clamorós…     

El de Presència [www.presencia.cat] és, realment, un dossier molt ben fet, el sentit del qual el dóna el director de la publicació, Miquel Riera, quan titula la seva columna La societat civil, per l’estat propi. I els diferents blocs informatius elaborats per Andreu Mas documenten adequadament un panorama que, tradicionalment, havia estat força dispers, però que la nova època està vertebrant d’una altra manera.

També paga la pena la faixa informativa situada a la part inferior d’algunes de les pàgines. Amb una àmplia sopa de noms d’entitats i col·lectius -des dels més coneguts fins als que no ho són tant-, de referències de webs i de descripció d’activitats i d’iniciatives, algunes de ben innovadores. Queda ben clar que els partits i les institucions, per molt i lògic protagonisme que tinguin, no condueixen exclusivament el procés. I que la força i l’empenta d’un poble organitzat -societat autènticament civil– pot fer miracles.

Dificultats, després, les que vulgueu: joc brut –que no ve només de la banda d’Espanya-, presumpta corrupció -també a casa-, crisi econòmica i, en conjunt, una època novament dura, a Europa i al món. Ens en sortirem o no -ja ho veurem-, però Catalunya demostra finalment que és una realitat política que vol ser subjecte de drets… justament perquè també vol fer els deures.

Ja ho diu el sociòleg -i terrassenc, com jo mateix- Salvador Cardús, un dels líders intel·lectuals del sobiranisme, en una breu entrevista inclosa al dossier: “La mobilització és impressionant”. Tot i axí, trobo que, després d’una tardor que realment ha impressionat, l’hivern és més fred, en tots els sentits. Toca, doncs, tornar a impressionar. No és tan fàcil, però és necessari.

4 pensaments sobre “Sóc d’aquesta GALÀXIA

  1. Jo també sóc d’aquesta Galàxia. L’hivern és fred. en temperatures, però no pas en activitat, però aquesta és més invisible o poc cridanera. Efectiva. Si tens temps mira’t els debats que organitza la ANC els divendres a les 7 de la tarda. Per sucar-hi pa. I aviat acabarà el fred, començarà la caloreta i explosionarem, sense presses, però amb fermesa.
    Bon cap de setmana ! 
  2. Felicito a l’amic Joan Alcaraz per destacar la molt bona contribució de la revista PRESENCIA amb el seu dossier titulat La galàxia sobiranista. Útil sota molts aspectes. Com destaca Alcaraz, el protagonisme de la societat civil és d’enorme importància, perquè ni les Institucions ni els pàrtits polítics ells sols no són sudficients per arribar a la creació de  l’Estat Català que volem aconseguir. Sí, ja es por parlar d’una “galàxia” sobiranista que ningú ja no podrà aturar. i que amb l’aportació de la revista Presència molts catalans, que dubten encara de si la independència és possible, podran constatar que tenim ja consolidat quelcom indispensable: no sols la convicció que Catalunya no serà rica, plena i solidària sense ser sobirana,sinó que ja ha deixat de ser una utopia per esdevenir una realitat al nostre abast perquè ja existeix un gruix social i territorial que no deixarà la feina a mig fer. Som’hi tots!   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*