Hem guanyat als mormons, BARACK

Ho dic en el sentit que el teu rival Mitt Romney pertany a aquesta curiosa confessió, un bon punt sectària. I hi fico en el mateix sac conservadors, tea partys i reaccionaris de tot pèl. Cautelós com sóc -encara que, pel bloc, qui sap si a voltes no ho sembla-, tenia preparat un titular alternatiu –MÓN més MORMÓ-, però ja veig que caldrà llançar-lo, feliçment, a la paperera virtual…

I és que la teva victòria, de la mà del complicat sistema electoral nord-americà, ha estat clara. Per tant, disposes de quatre anys més de coll per impulsar novament les teves polítiques. No ets Superman -tot i que, gairebé, una estrella de rock-, però el món, amb el teu concurs i el del Partit Demòcrata, respira una mica millor.

Vaig apostar per tu, Barack Obama,[http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/95813], quan encara no havies guanyat la teva particular cursa interna amb una senyora que s’ha guanyat el respecte del món com a secretària d’Estat, la Hillary Clinton. Sostenia -i potser encara ho faig- que si la teva pell hagués estat molt més fosca qui sap si les coses t’haguessin anat d’una altra manera. Però això, ara mateix, què importa?

I és que has estat reelegit president dels Estats Units, que és el que compta. Tindràs quatre anys, poc o molt intensos, per a millorar el que has fet fins ara. Quan, el 2009, et van atorgar el Premi Nobel de la Pau, potser sí que els noruecs van precipitar-se, però també semblaven clarividents, segons com es miri.

No has aconseguit tancar Guantánamo, certament, ni arribar al paradís terrenal. Però has fet que, tots plegats, ens mirem els EUA d’una altra manera. Has impulsat la millora de la vostra economia -la sortida de la crisi la teniu més a la vora que nosaltres, els europeus. Has fet que l’atenció sanitària pública sigui, al vostre gran país, més digna d’aquest nom. Has continuat treballant per al progrés de les llibertats civils, tot i que també hi ha els qui se senten decebuts en aquest sentit…

Has contribuït a reordenar el món, retirant-te paulatinament de complicats escenaris bèl·lics. Has combatut el terrorisme amb eficàcia, tot i que no sempre des de l’ortodòxia. Has acceptat, de facto, que l’hegemonia nord-americana incontestable potser ja no ho és tant, sense que això us hagi fet perdre aspectes essencials del poder planetari.

Amb polítics i estadistes del teu carisma, benvolgut Barack, aquest planeta, precisament, se’n surt amb més dignitat. Ja sé que us és difícil renegar del capitalisme, però entre els ianquis -o el que vulguin dir-vos- sempre he tingut clares les diferències entre republicans i demòcrates. Hi ha més d’un aspecte del vostre tarannà que continua semblant-ne discutible, però, com diria un gran polític català, avui no toca”.

En els pròxims anys, si a més de tot el que tens entre mans aconseguissis donar estabilitat al Pròxim Orient -inclosa Síria-, potser sí que això ja seria assolir el paradís, ni que fos, certament, terrenal… Et desitjo tota la sort, en aquest i d’altres combats.

6 pensaments sobre “Hem guanyat als mormons, BARACK

  1. Totalment d’acord, tant amb el titol com amb el contingut. Realment el mon respira un poc millor. A mes, fel-licitats per la visió de futur al llegir el bloc del 2008. A veure que tal els propers quatre anys. Tenim per endevant un peride molt interessant a tots nivells. Seguim ……..

  2. Amb tots els respectes, el seu titular és un pèl sectari:

    – Els mormons, com a confessió (que no secta, per molt que li hagin explicat els capellans de la secta vaticana, o per TV3 i CatRàdio), no es presentaven a la presidència dels EUA. El més segur es que vostè es pensi que “ha guanyat” als mormons, però no ha estat així: Obama [que no sé pas si és cristià evangèlic, mahometà… ni m’interessa gaire] ha guanyat al presidenciable republicà Romney, que, ves per on!, si ell és mormó, va col·locar com a probable vicepresident elegible a un catòlic romà. Extranya forma de ser sectari, no? És més, quan ell va ser governador, va governar per tots, no sols pels mormons (i en cap cas, va intentar unir Església amb Estat).

    -Per confessió “curiosa”, prengui com a model l’Església catòlica apostòlica i romana: aquesta té la barra d’autoanomenar-se “cristiana”, havent estat l’organització que en la història de la humanitat s’ha caracteritzat per ser qui més cristians ha matat. Molt “cristiana” no deu ser aquesta Església [curiosa], quan ha canviat els deu manaments [inclòs el quart, que fa referència al Dissabte] que Crist va venir per cumplir (i no abolir-los). Molt “cristiana” no deu ser aquesta Església [curiosa], quan cada mes s’enporta dels servs espanyols més de 13 milions d’euros (és l’única partida presupuestària dels pressupostos generals de l’Estat que no ha patit retallades).

    Pel seu comentari despectiu, crec que no ha conegut a cap mormó (o potser sí: els ha vist aparellats, vestits amb tratjo i corbata, ells; i faldilla llarga, i un pèl recatades, elles… i poca cosa més). Si té curiositat per conèixer a aquesta “curiosa” confessió, ho té molt fàcil: despullis del sectarisme, deixi aparcats els prejuicis que té envers les coses “curioses”, i veura que no tot és com ens pensaven… I que fins i tot els mormons poden ensenyar moltes coses bones als no mormons.

    Atentament

    PS: No sóc mormó

  3. Hem guanyat als mormons, però a casa nostra correm el perill que ara ens guanyin els catòlics, els convergents i els neoliberals (altrament dits sobiranistes, i que són una trista reencarnació del feixisme més tètric).
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*