“LLATINS” de luxe

En el post dedicat no fa molt a Cuba [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/224064]   
hi incloïa vídeos de dos dels meus cantautors preferits, els immensos Silvio Rodríguez i Pablo Milanés. Però el cas és que, en els darrers anys, de llatinoamericans n’he escoltat uns quants, i tots i totes m’evoquen un món del qual no sempre tenim -i és una llàstima, però també és comprensible- percepcions positives.

Heus aquí uns tastets d’uns quants d’aquests referents. Pertanyen a un panorama ric i dens, a un entorn que té llum i foc propis. Provenen de l’Argentina, de Xile, de l’Uruguai, de Veneçuela, de Mèxic i, no cal dir, del Brasil, per tornar a Cuba finalment.

La il·lustració correspon a una imatge global d’aquest món. És la portada d’un disc autoeditat on hi participa el xilè Marcelo Castro -intèrpret, no pas autor-, que em trobo sovint actuant al metro i a qui sempre deixo alguna moneda. I és que ho fa, realment, molt bé. 

El que ara s’inicia és, bàsicament, un post de youtubes, aquests artefactes visuals i sonors que tant ens entonen. Deixeu-me, doncs, començar pel gran Atahualpa, per Atahualpa Yupanqui, i atansar-vos La tarde [http://youtu.be/9cSQq3dKWfw].

Continuem amb un altre argentí -mort en estranyes circumstàncies- que en el seu moment va ser força conegut, Jorge Cafrune. Amb una cançó de l’Atahualpa, precisament, la vibrant Sin caballo y en Montiel [http://youtu.be/kDNcaiY5QaQ]. I amb Mercedes Sosa i el conegut tema Alfonsina i el Mar [http://youtu.be/elFfCLa6wNM].

O amb un autor entre nosaltres menys conegut, el gaucho don José Larralde. Precisament, el seu llarg i emblemàtic tema Herencia pa’un hijo gaucho [http://youtu.be/GLJjeJDn_FA] marca tota una manera de dir, de sentir, d’entendre l’existència. Com -potser no tan densament- No soy de aquí ni soy de allá [http://youtu.be/iIMhrrWe-ng], de l’assassinat, poc o molt accidentalment, Facundo Cabral. Us l’ofereixo en una primera versió de lletra ampliada, encara més interessant que la que després va arribar al gran públic.

O amb un altre artista argentí important, León Gieco, que ens posa a l’abst una bona versió de De paso [http://youtu.be/YZsr9omEcKw], del meu admirat Luis Eduardo Aute.  I ara ve Pedro Aznar, també de gran qualitat encara que -ai!- faci servir aquest cognom, i no per culpa seva… Escoltem-lo en unes captivadores Décimas  [http://youtu.be/wn6PvcRzPRc]. 

Canviant una mica l’estil de les músiques, parem atenció, en fi, al celebrat Andrés Calamaro, que interpreta aquesta rockera Milonga del marinero y el capitán [http://youtu.be/eZpQF_IChh8] en companyia d’Ariel Rot.

Continuem amb l’enyorat patriota xilè Víctor Jara,
suposo que sabeu que assassinat per la dictadura pinochetista. Escolteu i visioneu l’emblemàtica El derecho de vivir en paz [http://youtu.be/GssGeCif3fk], sentit homenatge al gran dirigent antiimperialista vietnamès Ho-Chi-Minh. Al seu torn, Violeta Parra ens captiva amb el seu tema, tan conegut, Gracias a la vida
[http://youtu.be/w67-hlaUSIs].

Prosseguim amb el mític grup Quilapayún i un tema tan famós com La muralla [http://youtu.be/CwzZbeogZ1U]. Un altre grup xilè, Los Calchakis, ens interpreta la seva tel·lúrica Fantasía para kenas [http://youtu.be/uNKGNquu2g0]. I encara Inti-Illimani ens delecten amb Alturas [http://youtu.be/q5RpuhnymRE].

Un altre dels referents llatinoamericans és l’uruguià Daniel Viglietti. La seva cançó A desalambrar [http://youtu.be/iJygJG03T4o] va marcar tota un temps d’esperances, lluites i somnis. En una altra època es mou, hàbilment, un altre ciutadà de l’Uruguai resident a Madrid, Jorge Drexler. D’ell me n’agraden molts temes, com, per exemple, La vida es más compleja de lo que parece [http://youtu.be/SgjgweD4IRk]. I també em sedueix la veu baronívola d’un altre referent d’aquella terra ja desaparegut, Alfredo Zitarrosa. El sentim a
No me esperes [http://youtu.be/h9hkpZL9ZFs].

Hi ha àmbits dels quals, des d’aquí, no ens n’arriben en aparença tan bones vibracions. Però a Veneçuela hi trobem, per exemple la cantant d’origen espanyol Soledad Bravo, que ara ens canta Canción del elegido, dedicada al Che [http://youtu.be/TIOBh5SyW5o]. I a Mèxic, Alejandro Filio, a qui vaig descobrir en l’àlbum -més que interessant- Joies robades, de Joan Isaac. Ambdós hi interpretaven la versió en català de la bella cançó -aquí hi ha l’original- Sin la luna [http://youtu.be/eUIDSRSOwsk].

Vull anar acabant amb els i les representants d’un país -Brasil- que em té fascinat en molts aspectes, no solament en el musical. Amb noms consagrats a l’escena artística mundial, com el gran Chico Buarque, de qui escoltem la meravellosa cançó Trocando miúdos [http://youtu.be/nciqyyODWZ0]
O un artista que no he seguit tant, però que és igualment de primera línia, Caetano Veloso amb Você é linda [http://youtu.be/W6H_4YAF4zI].

La germana d’aquest darrer, la bahiana Maria Bethânia, ens canta Padroeiro do Brasil [http://youtu.be/AbHIRpKk3-E] per a recordar-nos que el cavaller de la Capadòcia també és patró del país de la samba i la bossa nova. I ara trobem un cantautor molt conegut, Gilberto Gil, que va viure una temporada a la Costa Brava i que fins i tot ha estat ministre brasiler de Cultura. El vídeo ens mostra, de la mà de la cançó Aquele abraço [http://youtu.be/oCB6wQ1R0WA], Rio de Janeiro, una ciutat que conec, per a mi inoblidable…

I de Brasil era, no cal dir, el valuós Tom Jobim, que ens interpreta la famosa Aguas de março [http://youtu.be/Qle1OrunKnE] en companyia d’Elis Regina. I no oblidem mai el mestre Vinicius de Moraes amb la també coneguda
Samba da Bençao [http://youtu.be/SEevv9qJgGw].

I cal tenir en compte un dels millors representants del Brasil musical contemporani, Ivan Lins. amb la subjugant Lembra De Mim [http://youtu.be/EajP1OcTz68]. O una de les dives de les darreres generacions, Adriana Calcahotto, a qui sentim en el fantàstic tema Seu pensamento [http://youtu.be/Ws5Z3oaDCIA].

Maria Creuza és una altra de les dames de la música brasilera. Podeu escoltar-la a l’emblemàtica Eu sei que vou te amar [http://youtu.be/EJyW4LocwzI], que interpreta en companyia de Toquinho i -altre cop- Vinicius de Moraes. També representant del país és la sensual Daniela Mercury, que canta Como vai você [http://youtu.be/tzuXm9l8nDE]. 

I acabem amb un referent de gran qualitat, Chico César, un dels cantautors brasilers que més admiro. En teniu una molt bona mostra a De uns tempos pra cá [http://youtu.be/0JWF8UWJDLo].

Acabem, acabem… però no voldria fer-ho sense tornar a l’illa cubana per a retrobar-me amb el compañero Silvio Rodríguez. D’ell us ofereixo el seu conegut tema Te doy una canción [http://youtu.be/doVRGqO3KgU]. I de Pablo Milanés, una altra cançó no menys escoltada, Yolanda [http://youtu.be/X2gBXiz6wdA].                       

I encara hi afegiré un tercer representant d’aquell racó del Carib, l’enyorat Noel Nicola. Sentim-lo en A mi manera i a Es más, te perdono [http://youtu.be/oK5FH3x6Lwk].   

Hem fet, plegats, un bon i entretingut viatge. Espero no haver-vos esgotat gaire i interessat molt. Des de l’encís dels sons llatins i l’encant de la música i les paraules…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*