MARIA DEL MAR BONET, Veu de Mar

El primer volum que he enllestit aquest 2010 -que a Haití ha començat d’una manera tan terrible- és un llibre-entrevista amb Maria del Mar Bonet escrit pel periodista valencià Emilio Garrido. De lectura plaent i enriquidora, i plena de referències i suggeriments. Per a mi no ha estat cap descoberta de la mallorquina -la vaig fer ja fa força anys-, però sí un coneixement més complet, ajustat i enriquidor del seu món, olor i pell de l’atmosfera mediterrània.

Maria del Mar Bonet. Voz de mar /Veu de Mar és una obra bilingüe de la qual pots tenir el plaer, doncs, de llegir-ne aproximadament la meitat del text sense deixar d’abastar-la tota. L’Emilio s’hi ha lluït, per destresa i per haver sabut establir amb la protagonista, prèviament, diverses complicitats. La qual cosa alguns, com és el meu cas -he entrevistat la Bonet dues vegades-, no hem tingut ocasió de fer, i els resultats no són els mateixos… 

Me’l va regalar el meu germà Jordi ja fa dos sant Joans, però encara tenia pendent de llegir-lo. Estava segur que em plauria. Seguidor de força anys de la trajectòria de Maria del Mar Bonet -i admirador, per descomptat, de la seva obra, una de les que prestigien la cultura catalana en el món-, no esperava fer-hi grans descobertes, sinó, sobretot, ampliar les troballes que ja n’havia adquirit.

I ha estat així, començant pel tan encertat títol -MMB és, sobretot, veu de mar– i l’eficàcia del conjunt de preguntes i sensacions, i la recreació d’ambients, que Garrido és capaç d’establir. No és tan fàcil endinsar-se en el món de l’artista –Terra secreta, com diu el títol del seu darrer disc- i ell ho ha aconseguit. Ha fet que Maria del Mar no tan sols se’ns mostri com una gran professional de la cançó, la música i l’art de la Mediterrània, sinó també més humana del que a voltes sembla.

I no parlo d’oïdes. L’he entrevistat en dues ocasions, la primera, l’any 1990, per al desaparegut setmanari Set Dies d’Actualitat. La segona, el 2007, per a la Revista Musical Catalana. Ja en l’encontre inicial vaig notar-li un tarannà aparentment més esquerp del que la subtilitat de la seva obra ens pot evocar. Davant de certes preguntes -i no sóc, habitualment, un entrevistador agressiu-, vaig veure que jugava molt a la defensiva. Potser massa…

És clar, jo, per a ella, era poc més que un estrany, i la presumpta timidesa de la Bonet només es trenca en els ambients íntims. Les persones que poden compartir-los -i Emilio Garrido hi havia anat fent les aproximacions necessàries- gaudeixen adequadament de la seva extraordinària sensibilitat, tal com l’obra editada l’any 2007 per Efecto Violeta [www.efectovioleta.com] posa de manifest. 

A la segona de les entrevistes ja hi anava degudament mentalitzat, però tampoc no va haver-hi sorpresa. La comunicació amb MMB s’estableix molt millor a una i altra banda de l’escenari, la qual cosa no vol dir que del contacte informatiu no en pugui acabar sortint -tant ella com jo mateix som professionals- una entrevista correcta, amb respostes, sovint, prou interessants.

En tot cas, Voz de Mar/Veu de Mar és un bon document per a conèixer millor la trajectòria i la personalitat d’una artista oberta al món des dels cercles concèntrics de Mallorca i la Mediterrània -riba nord i riba sud, a més de l’Orient pròxim-, passant per un ferm ancoratge a la Catalunya que li ha donat l’impuls del triomf. Un èxit de relleu internacional, que es basa en la seva capacitat de mantenir un alt nivell creatiu des de l’intercanvi musical i cultural amb diversos artistes i distintes cultures.

Ara també us la poso una mica més a l’abast gràcies al directe de la primera de les cançons de Terra secreta: la intitulada, precisament, El camí secret, sobre un poema del gran Robert Graves que reivindica el respecte a la independència de les dones i, en definitiva, el valor de la llibertat. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*