Increïble ISLÀNDIA (i 3): un balanç complaent

El viatge a Islàndia era un dels somnis, aquests darrers anys, de la meva filla gran. Sempre li dèiem que no, que resultaria una mica car. Però al final vam sucumbir, i no ens sap gens de greu. L’illa islandesa, a tocar del Cercle Polar l’Àrtic, esdevé una experiència diferent precisament perquè és un país ben distint dels altres en el marc europeu.

Si el que hi busqueu és turisme de natura, aquest espai dels antics víkings constitueix un 10. Si hi cerquéssiu patrimoni monumental, absteniu-vos de posar-hi el peu: hi ha destins manifestament millors en aquest sentit. Si voleu sentir el relax de la solitud i el plaer del silenci, deu ser un dels llocs del món més idonis. Si el que preteneu trobar-hi és una mena de modernitat incontaminada, també ho haureu encertat. Si voleu respirar un aire puríssim, aneu-hi sense pensar-vos-ho gaire. 

I sobretot, si no voleu patir calor a l’estiu… cap a Islàndia falta gent. 

Hi sorprenen, d’entrada, els espais tan vastos, els paisatges tan immensos, els cels tan grandiosos. Tot plegat et crea unes sensacions increïbles, en molts casos, i d’aquí el títol que he posat a aquesta petita sèrie islandesa. I és que la natura ha procurat que, a l’illa nòrdica, els ulls restin, habitualment, extasiats.

La imatge adjunta, en què apareixo al costat d’una de les llengües de la glacera Vatnajökull -la més gran d’Europa- el proppassat dia 1 d’agost, n’és un dels exemples clars. I fixeu-vos en el gruixut jersei muntanyenc, que no és habitual, al nostre país, associar a l’estiu…

A Islàndia pots passar -aigua a banda- del verd puríssim a l’aridesa d’una terra volcànica i a una visió, doncs, del que s’entén sovint com a lunar. D’arbres, ben pocs n’hi ha, tot i que en algunes zones se n’hi concentren més. Sembla que bedolls antics haurien estat tallats -ai!- per fer-hi cases de fusta, avui substituïdes en general per habitatges més moderns però d’aspecte ecològic i pintats, sovint, amb colors vius.

Més de la meitat dels gairebé 300.000 habitants de l’illa es concentren a Reykjavík i la seva àrea. A més de dues poblacions satèl·lits de la capital, la quarta ciutat del país, la bonica Akureyri, al nord, s’apropa a les 18.000 persones. La resta són poblacions petites; minúscules, en alguns casos. Les gasolineres, amb el seu supermercat adjunt, constitueixen punts de civilització importants, de la mateixa manera que ho és no deixar apurar el dipòsit del vehicle…

La capital -la més septentrional del planeta i també la menys contaminada del món- esdevé local i global alhora, perquè el cosmopolitisme de Reykjavík transcorre plàcidament, com si fos una mica de poble. La vida cultural hi és intensa, de la mateixa manera que destaca, sobretot durant els caps de setmana, la seva marxa nocturna, concentrada en uns quants bars que escalfen un ambient habitualment fred, sobretot durant els llargs hiverns.

I és que, com ja deveu suposar, molts mesos islandesos són ben foscos i glaçats. Si algunes visites d’estiu les heu de fer en anorac, no cal afegir-hi gran cosa… I la pluja -o la neu a l’hivern- hi són ben presents. Només la lectura i altres activitats intel·lectuals o artístiques, l’ús d’Internet i una mica de beguda -moderadament, si pot ser, que no ho és sempre- poden contribuir a no deprimir-se del tot. Si més no, des d’una mirada mediterrània…

I, tanmateix, el país funciona, i ho fa amb un nivell de vida elevat. Els darrers temps ha tingut, com ja haureu llegit, dificultats econòmiques serioses, que fins i tot en van fer caure el govern. L’executiu actual, de centresquerra, ha demanat l’ingrés a la UE i es preveu que Islàndia l’aconseguirà molt ràpidament, d’aquí al 2013.

I és cert que viatjar allí resulta una mica car, tot i que sembla que aquest any la crisi ha afavorit una moderació en els preus. Una alternativa que surt relativament bé de preu -i que nosaltres vam fer servir- és l’allotjament en granges o hotels rurals, que n’hi ha força a prop de la Ring Road o carretera núm. 1 que dóna la volta a l’illa. Entreu a www.farmholidays.is i les anireu trobant.

Aquest post i els altres que l’han precedit només són impressions -poc o molt afinades- d’un turista àvid. Però, si voleu aprofundir una mica en el coneixement de la terra islandesa i del caràcter de la seva gent, us puc recomanar un bon llibre: Islàndia, l’illa secreta, del conegut periodista, escriptor i viatger Xavier Moret (en versió catalana del 2005 de Brau Edicions a partir de l’original castellà del 2002).

L’he estat llegint aquests dies, posteriorment al viatge, per comprendre millor el país. Moret, que ha estat unes quantes vegades a l’illa, diu que “em sembla que no exagero si dic que Islàndia s’ha convertit per a mi en una segona pàtria, freda i dura a primera vista, però d’una entranyable calidesa quan aconsegueixes entrar-hi a fons”.

La meva família i jo no preteníem tant. Només hem volgut tastar una mica aquella terra relativament extrema, que ara he intentat posar-vos més a l’abast. Mentrestant, enyorarem la seva raça autòctona de cavalls, que pasturen aparentment en llibertat. O de bens, també disseminats arreu. Per posar dos exemples més dels molts detalls islandesos que ens han captivat…  


4 pensaments sobre “Increïble ISLÀNDIA (i 3): un balanç complaent

  1. Trobo que has fet aquestes cròniques amb una solvència inusual a la xarxa, on la gent acostuma a penjar obvietats de turista ràpid. Molta informació i ben posada. Gairebé em sento com si hagués estat a Islàndia. Felicitats pels articles.

  2. aquesta terra, el contrast amb allò més conegut, la població i densitat, el paisatge i l’aigua en tots els seus estats, els costums… l’atractiu de la mirada vasta que s’extasia… 

Respon a Llu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*