ABSTENCIÓ masoca

En aquestes eleccions al Parlament Europeu, la gent podia tenir moltes raons per abstenir-se: els estralls de la crisi econòmica, la manca de talla -amb les excepcions que calgui- de la classe política, la corrupció, la llunyania de les institucions comunitàries, la poca confiança en el sistema…

Però ja veiem, a la pràctica, quins són els resultats d’aquesta abstenció miop i, en el fons, empobridora: la dreta en treu, ara com ara, el millor partit. És, doncs, un mal negoci, i encara més en uns moments en què els valors del sistema capitalista semblaven en davallada. Però ja sa sap: “quien calla, otorga”

La tendència dels diferents electorats europeus a participar d’una manera més aviat feble en aquestes eleccions pot ser lamentada per les forces polítiques, però en això hi ha molta hipocresia: el lament dúra només quatre dies, per no dir quatre hores… Al cap i a la fi, el que compta, com sempre, és allò de “nosaltres hem guanyat, vosaltres heu perdut”. Per no dir que, com passa sovint, tots han guanyat…

O sigui que es tracta d’una abstenció, en el fons, del tot masoca. I és que, si de cas es tractés de demostrar un cert -i legítim- fàstic o afartament de la política, hi ha un instrument molt adequat: el vot en blanc. I si es vol anar més enllà i adoptar estratègies antisistema, podeu provar de fer tants vots nuls com calgui, i amb les consignes més crítiques o agosarades… Però ja deveu saber que els no-vots de l’abstenció sempre cauen en un pou sense fons, perquè el signe dels abstencionistes és massa divers.

Permeteu-me que avui estigui una mica rondinaire, però és que crec que la cosa s’ho val. Hi ha una dita catalana que trobo, en aquest sentit, prou adient. Aquella que diu: “A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat”. I això és, poc o molt, el que passa. I passa que la dreta, habitualment, se’n surt millor, d’aquestes situacions. I ara influirà encara més en un Parlament Europeu on s’hi legislen tants temes que afecten veritablement la nostra vida.

L’enyorat Joan Fuster deia que “la política, o la fas, o te la fan”. Doncs mira: ara te la faran…  

4 pensaments sobre “ABSTENCIÓ masoca

  1. Amic company de l’edifici blocaire,

    No facis demagogia. Ha guanyat l’abstenció i punt. I cada dia en serem més els qui no volem perdre el temps, ni tan sols a posar vots en blanc (que com molt bé deus saber afavoreix la majoria) o els vots nuls (ja ho he fet diverses vegades i ni tan sols els esmenten).

    Jo sóc abstencionista després d’anàlisis i anàlisis al voltant d’aquest fet de la qüestió política. Sóc jove. tinc 35 anys i el que sí sé i tinc clar que els nostres pares i avis no van lluitar per una democràcia com aquesta.

    Els del PP feien el ridícul ahir celebrant la victòria, els de Ciu feien el rídicul dient que han guanyat a Lleida i a Tarragona, els del PSC feien el ridicul dient que han tornat a guanyar a Catalunya i els altres (ERC, Iniciativa) feien el ridicul aplaudint-se les intervencions. Et vas fixar? Tots contents, tots aplaudint-se, tots autocomplaent-se. I saps per què? Perquè el pastís PER A ELLS continua i podran seguir vivint DE NOSALTRES.

    I això que l’abstenció afavoreix la dreta, t’equivoques. perquè a Europa no hi ha dreta, hi ha ultradreta i ha ha arrassat. Jo no puc participar d’un sistema politic on la ultradreta sigui tractada com a democràtica. No fa tant Europa ja va veure que era capaç de fer la ultradreta: matar i asassinar. Ara a sobre, la inclouen políticament. Jo no hi participo.  

    Crec que és al contrari del que dius: callant aconseguirem que es quedin sols. Unes eleccions amb un 37% de participació no haurien de ser donades com a vàlides.

  2. Jo no crec que facis demagògia. L’abstencionisme afavoreix la majoria i això és així per l’aplicació de les lleis electoral i la de D’hont. En tot cas penso que encara que aquesta no sigui la democràcia per la qual els nostres avis i pares van lluitar, tampoc l’abstenció és la solució.

    Sincerament veig el vot com un “deure” i no com un “dret”.

    A altres països democràtics el vot és obligatori, com pagar impostos. I tot i que apriori em va xocar quan ho vaig saber, no em sembla una idea tan descabellada.

    La solució real seria anar acap auna democràcia mñes directa, però alienar-se amb l’abstencionisme no és la solució.

    Deiem coses similars jo amb la meva poesia i tu amb el teu article.

    Ens llegim