El món que voldria MONTSERRAT GUIBERNAU (1)

En l’àmbit de les ciències socials, Catalunya no té, a l’exterior, massa referents de prestigi. Des del Regne Unit, la politòloga Montserrat Guibernau és una reconeguda estudiosa dels nacionalismes i el seu paper en el marc de la globalització. L’activitat d’aquesta vilanovina -professora investigadora visitant a diverses universitats europees, americanes i asiàtiques- és incessant, i tots els seus llibres són escrits originalment en anglès. Alguns tenen versió catalana i castellana, i també hi ha traduccions en altres llengües, fins i tot al xinès.


Diumenge passat, dia 21, va aparèixer a la revista Presència la meva entrevista amb Monserrat Guibernau i Berdún (Vilanova i la Geltrú, 1960). Personalment i professionalment, això em representa una doble satisfacció. En primer lloc, per la vàlua i el prestigi de l’entrevistada, però també perquè la publicació gironina que esmento -i en la qual ja havia col·laborat a començaments dels anys 80- és una capçalera històrica de la premsa en català, amb molts lectors ben repartits per bona part del nostre domini lingüístic gràcies a les diverses publicacions que la distribueixen setmanalment. 

La professora Guibernau, catedràtica de Ciència Política el Queen Mary College de la Universitat de Londres i visiting fellow al Centre for Global Governance de la prestigiosa London School of Economics, ha publicat diversos llibres, entre els quals Nacions sense Estat (1999, Premi Ramon Trias Fargas 1998), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni (com a directora d’aquest llibre col·lectiu, 2000), Nacionalisme català. Franquisme, transició i democràcia (2002), The conditions of diversity in multinational democracies (2003) o Governing Europe: The developing agenda (2006). El seu darrer volum aparegut és The Identity of Nations, del 2007.

En l’àmbit de les ciències naturals, ha estat molt freqüent -potser ara les coses, sortosament, comencen a canviar- la immigració de cervells a l’exterior. Però és molt menys habitual -com en el cas de Montserrat Guibernau- en el camp de les ciències socials. Segurament n’hi ha més, però ara penso, sobretot, en el conegut sociòleg Salvador Giner, que ha ensenyat a universitats britàniques i americanes i actualment presideix l’Institut d’Estudis Catalans.

En tot cas, la Montserrat -llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i màster i doctora en Teoria Social i Política per la de Cambridge- anà a estudiar al Regne Unit i s’hi ha guanyat una càtedra ben merescudament. Des d’allí es projecta arreu -ha arribat a exercir l’activitat docent fins i tot a Pequín- sense haver perdut mai el contacte amb el seu país. Aquí és, per exemple, patrona de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i membre de la renovada Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas [www.catdem.org]. També forma part del consell editorial de la nova revista Catalan International View, d’anàlisi estratègica de temes globals des d’una òptica catalana. 

A més, és coeditora de la publicació Nations and Nationalism i membre del consell assessor de l’Associació per l’Estudi de l’Etnicitat i el Nacionalisme (ASEN) i del Journal of Iberian Studies. Una trajectòria ben completa, doncs, que he volgut contribuir a difondre perquè cal posar, en cada àmbit, els criteris dels experts a l’abast d’un públic el més ampli possible. 

2 pensaments sobre “El món que voldria MONTSERRAT GUIBERNAU (1)

  1. Al Balears de diumenge hi ve la revista Presència. em va fer il·lusió veure aquesta entrevista, sòlida i ben conduïda, estimulant  de la lectura. I he de confessar que no coneixia na Montserrat Guibernau. Tot un plaer.