SUÏSSA, al cor i al cim d’Europa sense la UE (1)

Entre finals de juliol i començaments d’agost he passat una setmana a Suïssa, en un viatge l’objectiu del qual eren algunes de les seves grans muntanyes de la mà dels trens que hi porten. Cims mítics com la Jungfrau -i el supercomplex del Jungfraujoch, que, només en la seva part no soterrada, veieu a la foto, com a cim civilitzat més alt del continent- o el Cervino, juntament amb d’altres no tan coneguts, han estat al meu abast sense tenir fusta d’alpinista. I ciutats com Lucerna i Interlaken o una població alpina de l’encant i la fama de Zermatt m’han permès conèixer una mica més de prop una societat que participa, en uns quants aspectes, del millor d’Europa, però sense integrar-se en la seva superestructura plenament.  

Havia estat a ciutats com Zuric, Ginebra i Lausana, però no es pot dir que conegués massa un país sobre el qual, com em recordava la Montserrat pocs dies abans de començar les vacances, hi ha qui veu amb recel perquè el considera un exponent del més pèrfid capitalisme.

Però jo mai no viatjo a nacions ni estats en funció del que són -i que difícilment puc contribuir a canviar-, sinó del que poden aportar a la meva curiositat, el meu coneixement i, en definitiva, el plaer conceptual i estètic que pugui ser capaç de compartir. Ja faré algunes consideracions sobre la Confederació Helvètica en la segona part d’aquest post, però he de dir que quan he estat a la Xina, al Brasil, a Turquia, a Tunísia, als EUA i a diferents països europeus he pensat principalment en la cultura, la natura i la història més que no pas en la política, la societat o l’economia, per molt que aquests tres últims paràmetres pesin també en la meva visió del món.   

Així, contemplar ben de prop -en un entorn declarat Patrimoni Natural per la UNESCO- el cim de la mítica Jungfrau (4.158 m.) amb els seus tan colossos companys, l’Eiger i el Mönch, o la glacera adjunta d’Aletsch -la més gran dels Alps-, produeix una emoció poc descriptible. L’enginy suís i la tecnologia humana ho han posat a l’abast de molta gent en construir, dins la muntanya, el complex del Jungfraujoch, que, amb 3.454 m. d’alçària, conté l’estació de tren situada més amunt del continent, el Top of Europe, tal com la propaganda -que podeu consultar, per exemple, a www.jungfraubahn.ch– s’encarrega insistentment de recordar.

També és increïble el fet de poder-se meravellar, amb ben poc esforç, davant del Cervino (4.478 m.) -o Matterhorn, en alemany- gràcies a l’excursió amb el tren cremallera que et puja al cim del Gornergrat. Diuen que es tracta, per la seva singular estructura piramidal, de la “muntanya més bonica del món”, i és evident que això sempre resulta arriscat d’afirmar, però també sembla segur que deu ser una de les més belles, tot intentant conquerir el cim de la qual s’hi han matat tants alpinistes, d’altra banda. El cementiri de Zermattwww.zermatt.ch– i el seu tan interessant etnomuseu alpí són bons testimonis d’aquestes fallides heroïcitats.

Per cert, que a la meva filla gran -la més excursionista de la família- se li va acudir que baixéssim des del Gornergrat a Zermatt a peu en comptes d’agafar el còmode creamallera de tornada. Va ser -sobretot al final- relativament pesat salvar un desnivell d’uns 1.600 m., però, com sempre en aquests casos, l’esforç paga la pena. I com que a Suïssa -exactament com aquí, ja m’enteneu- sembla que el cartellets per a indicar els indrets de muntanya estan col·locats perfectament al seu lloc, l’aventura només va dependre de la resistència de les nostres vuit cames…

Esforç muntanyenc durant vuit dies realment meravellosos, també amb ascensions com la del Titlis -prop de Lucerna, amb el singular telefèric circular del Rotair- o la del Rothorn, a més de la visita al complet jardí de flora alpina de Schynigge Plate. I periple ben original –Suïssa: la ruta dels trens de muntanya– que confio que estigui al vostre abast de la mà de l’agència Tourist Forum [www.touristforum.net], organitzadora d’aquest i de molts altres “viatges, experiències, somnis” per Europa i altres punts del nostre increïble -i a voltes terrible- món.

 

4 pensaments sobre “SUÏSSA, al cor i al cim d’Europa sense la UE (1)

  1. Jo miro cap a la mar, però la terra ferma, la seva magnitud, vastitud, altari també m’impressionen, és on ens aferrem.. . Fa gola la ruta dels trens de muntanya. Zurich, Ginebra i Lausana, també és tot el que jo conec, com tu abans de fer el viatge. Me n’alegro que hagueu estat feliços. Bon estiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*