Arxiu mensual: desembre de 2018

JAPÓ 2: flaixos transversals

En aparença, la societat japonesa constitueix una estructura eficient, en la qual tot funciona. Per al viatger, la visita al llunyà -però alhora, creieu-me, proper- país esdevé una experiència tan plaent com excitant, i assaborir-la no resulta massa difícil. Al Japó, la senzillesa és llei, però es tracta d’una dimensió elaborada fins al detall, i basada en la intervenció humana per tal de completar amb saviesa l’obra de la natura. En un país on s’encarna, més que a molts altres llocs, un concepte delicat i precís: el de la bellesa subtil.     

El Japó és una cultura discontemporània en si mateixa, car aquell arxipèlag del Pacífic que té forma de cavallet de mar viu, alhora, en el passat tradicional i en el futur més impactant / En la vida japonesa, el que compta és la massa social, que queda molt clarament per damunt de l’individu i n’explica el tarannà submís -i encara més en les dones-, sota la màscara d’una gran contenció / El formalisme de la superamabilitat pot arribar a ser, fins i tot, sospitós per a l’occidental, poc acostumat a què et facin una reverència quan -posem per cas- vas a comprar el pa / I és que no és fàcil que la nostra mirada copsi que es tracta, en el fons, d’un món molt sofert que se’ns expressa des d’exquisits somriures.

Moltes japoneses i molts japonesos, a més de força uniformats, van prou estressats: al metro, a  les estacions de tren, a les grans avingudes…/ En l’espai públic hi regnen, sobretot, la seguretat i la tranquil·litat, en contrast amb altres països de l’Orient / Tot i que tants i tants edificis amb una lleu separació entre ells ens indiquin la prevenció indispensable pels terratrèmols / Gairebé no es veu gent grassa, i sí moltes persones amb mascareta per estalviar-se al·lèrgies / És el país del món on es viu més, i ja hi ha prop de 70.000 ancians que han arribat a centenaris / S’hi practica, tanmateix, una vellesa activa, que permet a la gent gran sentir-se útil mitjançant tasques de voluntariat / Pel que fa als joves, els costa molt manifestar sentiments / Però són pràctics, si convé: és habitual fer-se sòcia o soci d’un club esportiu als instituts o a la universitat per tal de trobar parella.

Hi ha relativament pocs cotxes i sí, en canvi, molts ferrocarrils, el més emblemàtic dels quals és el shinkansen o tren bala, que és com un TGV supernet i puntualíssim / Amb aquests veloços combois podeu anar a molts llocs, però proveïu-vos, sobretot, del passi per a turistes  –Japan Rail Pass des de Barcelona mateix, per exemple / També paga la pena contractar, des d’aquí, un trastet de wifi-pocket, que podreu acoblar al mòbil si en algun moment no sabeu ben bé on sou / Les galeries de trens i metros són immenses, i plenes d’establiments de tota mena: en un complex gastronòmic d’àmbit ferroviari de Kyoto, hi vam arribar a trobar… peix fresc! / Detall gens positiu, i revelador del masclisme ambiental: hi ha vagons només per a dones, tot i que les fèmines també puguin pujar -només faltaria!- als que són per a tothom / Un altre detall, molt millor: a totes les voreres sorprèn una línia en relleu de color groc, dissenyada per als cecs / Pel que fa a les cues, són tota una institució: superordenades, amb marques a terra per a fer-les degudament /Destaquen igualment els konbini, o tendes de queviures obertes de dia i de nit / Els carrers són nets, i pots transitar-ne molts sense trobar-hi papereres, una mica més presents a les estacions i a les zones turístiques / I és que l’autogestió de les pròpies deixalles, com tot a la vida, costa algun esforç…       

Els jardins japonesos són del tot cuidats, amb nombrosos jardiners que mimen les plantes i n’extreuen les millors versions, tant des del punt de vista ambiental com estètic / Es fan combinacions amb l’aigua, que és, podríem dir-ne, sagrada; es retallen, segons convingui, arbres i arbusts; es barregen formes, colors i fragàncies / Els ponts -que representen el pas del paradís– tenen un valor especial, com també els camins, les pedres  i graves -molt importants per al budisme zen-, els saltants d’aigua… / I hi ha, com potser sabreu, dos moments de l’any singularment resplendents: a la primavera, l’explosió del cirerer florit, i a la tardor -ho vam començar a veure-, les coloracions vermelloses de les fulles.

De quimonos se’n veuen, sobretot, a Kyoto, l’emblemàtica capital cultural nipona / Aquest vestit tradicional és avui, sobretot, un signe de distinció, i pot arribar a ser molt bonic i també ben car -més de 6.000 € / Per això, més que comprar-lo, ve tant o més de gust llogar-lo per a l’ocasió / Senyores i noies joves els llueixen amb estil, orgull i qui sap si vergonya alhora / També hi ha artesania, en general, de gran qualitat -tot i les xorradetes infinites / En roba, en paper, en peluix, com a art floral -la ikebana, o manera japonesa de posar flors en un gerro / També en plàstic i els seus múltiples formats / Tot i que, en aquest sentit, un petit disgust: fan servir el plàstic pertot, en forma de bosses, d’envasos o del que sigui / Una assignatura sostenible que, de manera sorprenent, al Japó encara no s’ha donat / Tal com, malauradament, és un país que no vol renunciar -per raons interessadament culturals– a la caça de balenes… 

De religions, singularment, n’hi ha dues: el xintoisme i el budisme / El xintoisme constitueix una  cosmovisió panteista i animista genuïna de l’arxipèlag, i creu, singularment, en els esperits sagrats de la natura, anomenats kamis / Els torii, o singulars portes d’entrada als santuaris xintoistes, ens fan traspassar, simbòlicament, de l’univers terrenal als móns de les divinitats / I l’animal arquetípic de les creences xintoistes és la guineu / El budisme va arribar per la península de Corea, al s. VI dC / N’hi ha, com a d’altres països, diferents obediències i s’associa, singularment, als rituals de la mort -tot i que també a les normes morals que es consideren correctes / Pel que fa al xintoisme, es vincula sobretot als rituals de la vida i del creixement / Ambdues religions -circumstància totalment destacable!- conviuen sense problemes, en una mena de dualitat sincrètica / Encara que els temples i santuaris són freqüentats per molta gent, en general hi predominen les persones de més edat i també les dones, però menys les noves generacions / Cristians? També n’hi ha, com a tot arreu: poc o molt, l’1% de la població / I ja no són perseguits com ho havien estat, només faltaria!  

Al Japó que va heretar l’esperit dels antics samurais que feien la guerra al servei dels shoguns -governadors militars d’abans- hi van caure, l’any 1945, dues bombes atòmiques gairebé successives: la d’Hiroshima i la de Nagasaki / L’amic Josep M. Aymà, que sobre la seva experiència japonesa ha elaborat un seguit de notes molt consistents, en fa una pròpia i interessant interpretació / A parer seu, generalment creiem que els nord-americans van llançar les bombes terrorífiques perquè aquesta era la forma d’acabar amb els combatius -i també imperialistes- japonesos per la vida ràpida / I sembla que no va ser ben bé així, ja que japonesos i soviètics tenien signat, de feia anys, un pacte de no agressió / Tanmateix, al final de la 2a Guerra Mundial, els soviètics van trencar aquest pacte i van començar a envair el Japó, un cop aquest país ja estava completament derrotat / L’objectiu stalinista era que els nipons es rendissin i esdevinguessin un país satèl·lit a l’estil dels de l’Europa de l’Est per a protegir-se millor, com a URSS, dels Estats Units / Els nord-americans ho sabien, no cal dir, i van advertir als soviètics que no estaven disposats a permetre-ho, i que volien que el Japó restés dins la seva òrbita després de fer que es rendís / I l’eina per aconseguir-ho, més que odiosa!, va ser la bomba atòmica / Tot això, que té tant d’interès i resulta ben versemblant, no és incompatible, crec, amb el fet que els EUA tinguessin la necessitat de demostrar -als inicis de la Guerra Freda– que eren els nous amos del món / I  també que volguessin rendibilitzar, i justificar davant la seva opinió pública, la gran despesa en recerca atòmica que havien fet mitjançant l’anomenat Projecte Manhattan, que tenia el suport del Regne Unit i del Canadà / Deixant de banda que aconseguir la rendició japonesa per mitjans més convencionals hagués significat centenars, potser milers, de morts nord-americanes.  

El manga i l’anime constitueixen, com és prou sabut, dues de les grans icones de la cultura japonesa contemporània, i han ajudat a créixer, viure i sobretot activar la ment  de generacions d’infants i d’adolescents d’arreu del planeta / A més de la televisió i dels videojocs, podreu abastar-los al pis enlairat no-sé-quin de les grans ciutats del país, en uns sectors urbans ben característics, plens de neons i de kanji -els ideogrames característics de la llengua japonesa / És impressionant, en aquest sentit, la lluminositat nocturna, que segurament -vaig estar-hi ja fa força anys- supera la de Nova York / I, per acabar-ho d’adobar, els pachinko, concorreguts locals de màquines recreatives amb jugadors en mode autòmat, donen a la nit japonesa en determinats barris un toc canalla ben singular. 

En general, el menjar es barat, però no sempre t’hi trobes prou bé: sabors, olors i textures et poden resultar poc o molt difícils / Però això depèn, no cal dir, del paladar de cadascú, i ja sabreu que no és el mateix menjar en un restaurant japonès a Occident que al país d’origen, com no és el mateix un xinès d’aquí que un d’allà / En qualsevol cas, fàcilment tens a l’abast el, per a nosaltres, ja popular peix cru amb arròs suixi / Però també un altre  peix cru o saiximi, la verdura o peix arrebossats en tempura, la sopa de misso o la saborosa ramen, la singular truita okonomiyaki, el consomé osuimono, la pasta de mongetes dolces taiyaki, el rave connegut com a wasabi, les tallarines udon, les broquetes dango, les boletes de pop takoyaki, les algues nori… / I dolços –okashi– tan especials com ben presentats / Tot plegat pots degustar-ho a peu de carrer, però també en restaurants i establiments característicament enlairats /  O emportar-t’ho amb la popular safata obentoo…/ I si t’agrada el te -un ritual japonès ancestral-, pots provar especialment el macha, especialitat verda molt amarga i espessa, típica de la cerimònia del te / Que pots fer-la encara més plaent a un ryokan o hostal tradicional, vestida o vestit per a l’ocasió  amb un yukata, o quimono menys sofisticat / I t’embolcallaràs, a la nit, dins d’un futó -matalasset tradicional de cotó-, i dormiràs damunt d’un terra de tatami, o estora ben genuïna feta de pasta d’arròs.

En fi, aquests i encara més flaixos podria fer-vos del recent viatge familiar al Japó. Es van iniciar, fa algunes setmanes, amb uns flaixos territorials https://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=270193 , en els quals us indicava les nombroses sorpreses, amenitats i experiències en ruta que ens hi vam anar trobant. Però qui sap si algunes i alguns de vosaltres no esgoteu, encara, l’interès i la curiositat sobre el llunyà -i alhora proper, insisteixo-, país asiàtic…

Aleshores, el web Japonismo https://japonismo.com/, fet amb valuosos coneixements i molt bones vibracions, us ajudarà encara més a endinsar-vos en tot el que representen el país nipó i la seva bellesa subtilArigato!