Arxiu mensual: octubre de 2016

A la Seu d’Egara, amb LÍDIA PUJOL, es feu la llum…

S

(Remarca prèvia: acostumo a escriure l’antic nom romà de la meva ciutat de Terrassa sense accent. En primer lloc, perquè sona millor, i també perquè, quan jo era jovenet i hi vivia, no n’hi posaven…).

Però deixem-nos de disquisicions pseudocientífiques i diguem que el concert de Lídia Pujol de començaments d’octubre  va ser, sobretot, una subjugant experiència de caire artístic, espiritual i intercultural. I també un nou viatge per aquesta mar Mediterrània que ens ha bressolat però que, massa sovint, no té un color blau sinó fastigosament vermell, perquè hi desemboquen massa rius de sang…

Ara mateix, si us ve de gust,  ja podeu fer un verkami relacionat amb aquest projecte de la Lídia que es diu Iter Luminis (Camí de llum).

Iter Luminis

A Iter Luminis, la cantant barcelonina no ens convoca, precisament, al triomf de la foscor que ara suposa tanta sang de tan refugiat indefens, sinó a l’esclat de la llum. Però m’apresso a rectificar, perquè l’egarenca Maria, amb qui vaig anar a l’espectacle, em dirà que aquest, més que l’esclat, constitueix la descoberta de la llum. I potser sí, perquè les espelmes situades a l’església parroquial de Sant Pere al voltant dels intèrprets -i encara més les col·locades al recinte de l’antiga seu episcopal-, ens conviden a descobrir la llum, més que no pas a enlluernar-nos-hi…

D’antuvi, situem l’espai. A la imatge adjunta hi veieu Sant Pere, a l’esquerra; el temple funerari i també baptisteri de Sant Miquel -on la Maria i jo vam ser batejats-, al centre, i l’església de Santa Maria, a la dreta. Un preuat i molt singular conjunt, que ens remet al primer art cristià sota dominació romana i també als períodes visigòtic i romànic. Si encara no l’haguéssiu visitat, heu de fer-ho. Aquí en teniu més informació http://www.seudegara.cat/p/que-es-la-seu-degara.html.

Seu d'Egara

A Iter Luminis, Lídia Pujol ens ofereix -amb la seva veu càlida i la seva interpretació vigorosa- “música i tradició per un món més just”. Ho fa amb unes complicitats excel·lents: el contrabaix de Miquel Àngel Cordero, la veu de Mohamed Ayoub i el violí de Mohamed Soulimane, de l’Orquestra Àrab de Barcelona, acompanyats pel Cor de Vallferosa. A la imatge següent -la Maria n’és l’autora- hi veieu l’instant abans de l’actuació a l’església de Sant Pere,  que es clouria posteriorment a Sant Miquel per acabar -com si fos una comunió laica- tots plegats menjant productes de proximitat o de quilòmetre 0, com es diu ara. I amb moltes espelmes pel recinte de la Seu

Lídia Pujol

L’espectacle es defineix també com a Treballs i plaers d’amor, i aplega des d’un emblemàtic poema d’Espriu a fragments del Llibre Vermell de Montserrat; des de cants populars jueus a una cançó de bressol àrab. Des del mític Cant de la Sibil·la a cançons populars catalanes o l’emblemàtic País petit, de Lluís Llach. I amb alguns poemes de Ramon Llull que no poden ser, en el seu Any i en aquest entorn, més oportuns.

Ramon-Llull

Més subtil i atractiu, tot plegat, sembla difícil… Però sobretot, esdevé realment alternatiu a aquest món ferotge, despietat i gairebé sinistre on, d’un temps ençà, tornem a viure, si és que mai l’havíem deixat… I en el qual trobes a faltar entesa entre pobles, intercanvi entre cultures, diàleg entre religions. I no cal dir que també ens manca als qui, sense adscriure’ns ben bé a cap religió, ens sabem hereus d’una tradició. O de més d’una…

Musulmans

Jueus

Lídia Pujol, de totes aquestes confluències, sap fer-ne encontre de sensibilitats i amalgama de coneixements. Des que va irrompre a mitjans dels anys 90 a l’escena catalana -inicialment en duet amb Sílvia Comes-, aquesta artista no ha parat de sorprendre’ns. Fins a singularitzar-se des d’una poètica i una trajectòria molt personals, dins la qual  Iter Luminis -un espectacle itinerant per diferents monestirs i esglésies de Catalunya i altres espais, i també projectat internacionalment- ens atreu i ens sedueix d’una manera molt grata, com podeu comprovar a  https://youtu.be/HXeDNqE6D_Q.

Lídia Pujol 2

Ara, si us ve de gust, ja podeu fer un verkami a partir d’aquest Camí de llum que Lídia Pujol ens convida a recórrer i a descobrir: https://mail.google.com/mail/u/0/?tab=wm#inbox/157d1f744a1ce2a8. Paga la pena de donar suport als projectes i la trajectòria d’una de les primeres figures de l’escena catalana, que sempre ens sorprèn, ens interpel·la i, sobretot, ens commou.