Arxiu mensual: novembre de 2011

Màgic JORGE DREXLER

La nit del dissabte 19, poques hores abans que el PP guanyés clarament les eleccions -allà a Espanya, vull dir-, jo em conjurava contra aquesta misèria anant a escoltar el gran Jorge Drexler a la meva ciutat de Terrassa. L’uruguaià, que el dia anterior havia actuat a Mataró, patia una laringitis que sembla que va estar a punt de suspendre el concert. Però va acabar pletòric, si no de veu, de talent, de calidesa i d’emoció compartida. 

Admirador com en sóc des de fa temps, encara no havia tingut el gran plaer d’escoltar-lo en directe. I us confesso que, en un primer moment, vaig quedar perplex. ¿Per l’estat de les cordes vocals del subtil, hàbil i comunicatiu trobador? No exactament…

La gira de concerts, intitulada Mundo abisal -nom d’un dels tants bons temes de Drexler– s’havia plantejat ben bé en clau acústica, tot i que un ocasional col·laborador tecnològic també va aconseguir moments deliciosos. És a dir, guitarra -o guitarres- i veu. Res de banda, amb la qual cosa vaig témer que els resultats serien evidentment inferiors a les gravaciones de què disposo o als vídeos amb un complet acompanyament musical que conec de l’artista.

I no, perquè la simpatia de JG, el seu gran desig d’agradar -i més en l’estat que tenia la gola-, el seu afany de comunicació amb el públic –gens impostat– i la pròpia complicitat de la gent que vam anar a escoltar-lo al terrassenc Centre Cultural Unnim [http://www.fundacioct.es/] van aconseguir salvar la situació amb escreix.

L’uruguaià que Joaquín Sabina va dur a Madrid -on després hi trobaria la seva Leonor Watling– és un cantautor de tall avançat. Té una veu i un estil molt personals, es defensa bé tant en els temes melòdics com rítmics, està obert a l’experimentació musical i escènica i ofereix un nivell de sofisticació en les lletres i en les músiques -incorpora molta massa conceptual, doncs- que no l’allunya gens, tanmateix, de la calidesa… 

O sigui: la seva capacitat interactiva és notòria, i per això transmet tant, i gairebé sense esforç aparent. Hi ha destresa i enginy, en la seva manera de crear i d’interpretar les cançons. Sentiu-ne, per exemple, una de les que m’encanten -entre moltes-, La trama y el desenlace[http://bcove.me/bvrh4697], pertanyent al CD Amar la trama, l’últim.

El meu germà Jordi també va quedar plenament satisfet de l’espectacle íntim al qual acabàvem d’assistir. Aprofondiu, si us ve de gust, en el món creatiu de Jorge Drexler [http://www.jorgedrexler.com/]. Vénen temps (encara més) durs, i tots els pal·liatius valdran la pena per tal d’entomar-los millor…

CAMINADES populars, convivencials, vigoritzants

En pocs mesos, ja n’hem fet cinc. Són marxes a peu que, en alguns casos, també es poden fer en bicicleta o a cavall, i que organitzen entitats, penyes, ajuntaments i centres excursionistes d’arreu del país.

El ritme és viu, encara que no competeixis exactament amb ningú. Però aquestes caminades et permeten conèixer millor parts del territori a les quals, si no et trobes poc o molt vinculat al lloc, potser no hi arribaries tan fàcilment… 

Amb la meva dona, sols o amb alguns amics i/o familiars, ja hem fet la clàssica Transèquia -enguany completa, de Balsareny a la Sèquia de Manresa-, la ruta de les ermites i una altra per les platges de Lloret de Mar, una caminada pels entorns de Castellar del Vallès que en part discorre pel Parc Natural de Sant Lllorenç del Munt i Serra de l’Obac, una altra pels voltants de Cardona…  I en farem més, no sé ara ben bé si abans de l’hivern, però sobretot de cara a la primavera.

T’envoltes de bosc i de natura -ni que sigui de la d’urbanitzacions, a voltes- i coneixes millor, també envoltat/da de gent, petites i preuades parts del teu país. Fas de cop -amb els controls corresponents- 15, 18, 20, 25 km. seguits de marxa. Vas comentant la jugada, tot i que el ritme no sigui del tot pausat. Fas salut… generalment per poc preu. I amb el suport d’organitzacions voluntàries i, en general, modèliques.

A cada moment, alguna aplicació informàtica et posa en sintonia amb les caminades setmanals disponibles. Us n’aconsello especialment una: el bloc http://losfolloneros.blogspot.com/, de nom ben distret, com podeu veure. Només cal complir les condicions d’inscripció, generalment mínimes, i això sí, estar disposat a llevar-se ben d’hora segons d’on provinguis. I és que no cal cercar -em sembla- la caminada més escaient al costat de casa, entorn que se suposa que, poc o molt, et coneixes…

És una fórmula sana, barata, dinàmica, divertida, fins i tot il·lustrada, de mantenir-vos en forma. Us agrada Catalunya? Tresqueu-la, que avui dia el senderisme disposa de bons mitjans, materials i recursos.

I trepitjar adequadament el país també serà una bona manera de treure’s de sobre la mala llet per la victòria estatal del PP -crisi econòmica a banda-, que ara sí, amigues i amics, em temo que és a tocar…