Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)
W. E. Henley: "Som l'amo del meu destí. Som el capità de la meva ànima"
ARRAN PROPORCIONA A L’ESTAT ESPANYOL L’EXCUSA PER CRIMINALITZAR L’INDEPENDENTISME
ARRAN és una organització juvenil sorgida el 2012 de la unió de Maulets, la CAJEI i altres col.lectius de l’esquerra independentista. Aquests dies ARRAN és notícia arreu de l’estat i també en alguns mitjans internacionals com The Times, The Guardian, The Daly Express, per haver protagonitzat, de moment, tres fets:
1. Dijous 27 de juliol: quatre encaputxats ataquen un bús turístic, li foraden les rodes i li fan una pintada, quan circulava per les rodalies del Camp Nou, i provoquen un estat d’alarma entre els viatgers, la gran majoria estrangers.
2. Divendres 28 de juliol: desenes de bicicletes de lloguer destinades als turistes són foradades per membres d’ARRAN al Poblenou (Barcelona).
I 3. Dimarts 1 d’agost: A les 20.30 h, una vintena de membres d’ARRAN envaeixen el restaurant “Mar de nudos” situat al Moll de Palma, es passegen per dins el local, tiren confeti per damunt els clients, la majoria turistes, les taules i els menjars. A fora, un grup encén bengales i exhibeix pancartes amb missatges següents: ‘Tourism kills Mallorca’ i “Aquí s’està lliurant la lluita de classes”. La portaveu del grup, que amaga la seva identitat, justifica l’acció amb les paraules següents: “Àngels (no quiso facilitar su apellido) señaló a este diario que la acción reivindicativa tenia como objetivo evidenciar la destrucción del territorio y la prevarización de la clase trabajadora por el turismo en los Països Catalans”.
El terrorisme gihadista que ha sembrat el terror els últims anys al nord d’Àfrica, que ha assassinat d’una manera indiscriminada dotzenes de turistes juntament amb l’auto cop d’estat d’Erdogan a Turquia, han provocat el desviament de milions de turistes cap a Balears, Barcelona, Canàries i altres indrets de l’estat però també d’Europa. Aquesta allau ha provocat un fet innegable: una massificació asfixiant, la pujada de preus, la saturació de carreteres i de platges, la manca d’un lloguer assequible per als residents i treballadors temporers etc. És molt sospitós i fa molta pudor, emperò que als únics llocs on aquesta turismofòbia s’ha traduït en actes de violència hagin estat Barcelona i Mallorca; tan curiós com que l’únic aeroport de l’estat on els treballadors del GRUP EULEN han convocat una vaga indefinida durant el mes d’agost és el de Barcelona. EULEN és una empresa a qui Aena va contractar el 2016 i que fa feina amb altres aeroports de l’estat però l’únic aeroport on els seus treballadors, que cobren arreu el mateix salari precari, han anunciat vaga indefinida és el de Barcelona. Ens trobam, doncs, davant un “caos” al Prat que té un origen premeditat des de les clavegueres de l’estat.
El cervell dels humans en l’edat adulta pesa entre 1.400 i 1.500 gr. En néixer el cervell fa només el 26 % del volum corresponent a l’edat adulta. Als cinc anys ja arriba al 90 % però cal esperar fins als 20 anys fins que el cervell no acaba de desenvolupar el 10 % restant. Els nins estan programats genèticament per observar molt atentament els grans i aprenen per imitació, el llenguatge, per exemple. La part del cervell que processa la informació aprèn molt de pressa en la infantesa. Arriba al cim en les nines entre els 12 i 14 anys i en els nins entre els 14 i els 16. Però, és clar, una cosa és processar la informació i una altra assimilar-la i extreure’n conclusions. D’altra banda, els lòbuls cerebrals maduren de darrere cap a davant. L’evolució final és la del lòbul central que és el responsable del raonament, de controlar els impulsos, d’inhibir respostes inadequades, de distingir les pautes que cada societat estableix sobre el que està bé i està malament, de la presa de decisions, de planificar i executar un pla d’acció i de preveure’n les conseqüències a curt, a mig i a llarg termini… En aquesta zona no s’estableixen connexions estables fins que els humans tenim entre 25 i 30 anys. Antonio Rial, al llibre “Descobrint el cervell” (2014), afirma que “aquesta circumstància és la que afavoreix que els joves siguin més propensos a un comportament menys reflexiu i més fàcilment influenciables per l’entorn”.
Som dels qui pensen que a les escoles i als instituts s’hauria d’explicar el funcionament del cervell per tal que els joves aprenguin a potenciar els punts forts i a apuntalar els febles. De fet, dins la mesura de les meves possibilitats, ja fa uns anys que cada curs als meus alumnes els parl del cervell per tal que puguin aprofitar al màxim les capacitats i que també puguin ésser conscients de les limitacions que imposa el cervell d’un adolescent o d’un jove: impaciència, comportament impulsiu, reaccions en calent, manca de previsió i de visió a llarg termini, deixar-se dur pels primers impulsos i per no saber dir que no als col.legues, fàcil manipulació per part d’agitadors professionals vinculats a les clavegueres de l’estat, etc.
Dia de juny de 2014, els joves d’ARRAN van difondre un comunicat de premsa en el qual es van solidaritzar amb la lluita de l’Assemblea de Docents i amb les vagues de fam que es van fer durant la legislatura nefasta de José Ramón Bauzá: “Les mostres de suport han arribat d’arreu del país, deixant patent que la societat mallorquina i de la resta de les illes, i tota la resta del poble català planten cara a aquest govern que rep les respostes al carrer, a l’únic lloc d’on el podrem tomar. En Jaume Sastre ha demostrat que ens cal seguir lluitant, que no hem de tenir cap mena de por a plantar cara de la forma més rotunda a un govern que es veu superat dia rera dia i no té la capacitat de contestar i simplement ignora el que està bullint als carrers, i és així, amb la constància i amb l’intensitat que vencerem. No oblidem tampoc en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, els qui també feren vagues de fam com a mesura de pressió al govern de Bauzá”.
A la vista dels fets que estam comentant, és evident que els joves d’ARRAN no van aprendre res de la lluita que els mestres vam fer i que encara continua contra la imposició de la LOMCE o de les retallades, per exemple. La lluita dels docents va ser i és radicalment pacífica, sempre donant la cara amb el lema de “Qui cara veu, cara honora”, una lluita transversal que amb l’objectiu d’aïllar José Ramón Bauzá, va cercar la complicitat de tota la comunicat educativa (famílies i alumnes), dins i fora dels Països Catalans, però també del conjunt de la societat de Balears que va implicar diputats, batles, regidors, artistes, cantautors, equips directius de centres escolars, inspectors d’educació, el sector de la sanitat pública…; una lluita que va recórrer a la vaga indefinida, concentracions, marxes, manifestacions, concerts, caixa de resistència, subhastes d’art, vagues de fam, etc. però que mai de mai no va provocar ni un sol incident, ni un de sol! Com ja he dit, aquests el jovent d’ARRAN no han aprés res de la lluita dels mestres que van tenir a l’escola:
Però, com es pot caure en la violència, encara que sigui de baixa intensitat, com un instrument de lluita política?
On s’ha vist actuar encaputxats per intimidar els viatgers d’un bus turístic?
On treu cap fer malbé el mobiliari urbà, mitjans de transports: autobusos, bicicletes…?
A on du actuar d’amagat, amb nocturnitat i alevosia?
Però, com es pot entrar dins un restaurant per sorpresa, com un elefant dins una cristal.leria, atemorint els clients amb pots de fum i tirant confeti per damunt les taules i els plats de menjar per després anar-se’n escapats com xitxarel·los que acaben de fer una capbuitada al pati de l’escola?
Jo puc entendre que un jove de 17-20 anys no controli els seus impulsos, que escupi dins el plat on menja, i que faci coses que no hauria de fer però que al final deixarà de fer una vegada hagi anat acumulant una certa experiència que en el moment present no té. Tots els qui ja tenim una edat també hem estat joves. Tot això ho puc entendre però no per això deixaré de dir la meva. Ja sé que ara s’estila superprotegir els joves i que encara que siguin majors d’edat se’ls continua infantilitzant, justificant o llevant ferro a les seves ficades de pota i no se’ls exigeix responsabilitats per por a no “traumatitzar-los”.
Xerrem clar. Això que ha fet ARRAN, en els circumstàncies actuals i quan falten just dos mesos per a l’1-0, és d’una irresponsabilitat tan greu com jugar amb llumins en plena canícula enmig d’un pinar, amb temperatures de 40 ºC, amb una humitat inferior a un 30 % i amb vent superior als 100 km/h. I això, bàsicament per dos motius:
1. Perquè proporcionen l’excusa perfecte perquè el govern espanyol, els partits PP-PSOE-C’S, tota la Brunete mediàtica de Madrid i els mitjans unionistes d’aquí puguin criminalitzar l’independentisme de masses que des de 2010 s’ha mobilitzat d’una manera radicalment pacífica, democràtica i sense incidents.
I 2. Perquè en aquests moments que cal concentrar les energies i els esforços cercant complicitats internacionals per fer front a la barrumbada política, policial, judicial, tributària… que ens ve damunt des d’Espanya, ARRAN ha declarat la guerra als turistes i ha començat una campanya d’assetjament que saboteja les simpaties internacionals per la independència.
Dilluns passat molta gent va felicitar la CUP i el servici d’ordre per com va anar la concentració davant la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia de Barcelona. Tot va anar com una seda: no hi va haver cap incident, no es va caure en les provocacions de la contramanifestació i es va neutralitzar d’una manera preventiva l’acció d’agents d’infiltrats. Amb ARRAN passa tot el contrari. Fins quan?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les ninyaques i els ninyaquos d’Arran ja fa anys que són conegudes arreu. Fa anys, a Torredembara, van empastifar una església baptista i van fer un comunicat dient que havien fet aquella acció per denunciar el suport de l’església católica a les polítiques antiavortament del PP. Són tan burrus que no saben distinguir una església protestant d’una església católica.
Això sí, ara els cosins del Zumosol diuen que les nenes d’Arran són criminalitzades i són objecte d’agressions…pobretes, tant finolis elles…
Atentament