El país que m'agradaria.

Reflexions diverses en vista a la propera república lliure del Principat de Catalunya

10 de juliol de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Relacions laborals. La indemnització per acomiadament.

Recentment a Espanya s’han reduït les indemnitzacions per acomiadament. Això és una incoherència total. Si es tracta d’indemnitzar pel dany de perdre la feina, en un moment on l’atur assoleix rècords històrics, aquest dany és més gran que mai i per tant seria lògic augmentar-les.

El sistema espanyol de relacions laborals presenta molts problemes però el que és potser més greu és el sistema d’indemnitzacions d’acomiadament.

Tal com funciona a Espanya, perjudica greument tant als treballadors com a les empreses.

1) És un sistema basat en la culpabilització. Si el treballador “té la culpa” (acomiadament procedent) va al carrer amb una ma al davant i un altre al darrere. Si qui “té la culpa” és l’empresa llavors té una indemnització de 33 dies per any amb un topall de 24 mesos. Per últim si “la culpa és compartida” (acomiadament per causes objectives) llavors la indemnització és de 20 dies per any amb un topall de 9 mesos.

2) Aquest sistema provoca que les empreses vagin acumulant un “passiu laboral” que no apareix ni al balanç ni com a despesa al compte de resultats. Estan pagant impostos sobre uns beneficis inflats perquè no tenen en compte una possible necessitat futura de reduir la plantilla. També estan distribuint un beneficis que no són reals. Quan les empreses van bé és quan podrien pagar i no ho fan, paguen impostos i reparteixen beneficis. Quan van malament que és quan han de pagar no poden perquè els beneficis repartits no es retornen. Moltes indemnitzacions acaben havent-se de fer efectives per part de l’estat a traves del fons de garantia salarial.

3) El sistema és un fre al progrés dels treballadors que podrien aconseguir millores salarials i professionals canviant d’empresa.  Si canvien d’empresa perden l’antiguitat. Si negocien millores a l’empresa on són, tenen menys força perquè l’amenaça de que marxin no és creïble.

4) Quan els treballadors s’apropen a l’edat de jubilació o tenen interès en canviar d’empresa es produeix la paradoxa de que els convé més que els acomiadin que no pas seguir treballant. Arriba un punt que el millor que els pot passar als treballadors és que l’empresa vagi malament i els hagi d’acomiadar.

A la repúbilca catalana lliure tindrem l’oportunitat de començar de nou, trencant amb els problemes del sistema espanyol que és una evolució del paternalisme franquista.

L’acomiadament causa al treballador un perjudici perquè a mesura que porta anys dedicat a una activitat i a mesura que té més edat, cada vegada ès més difícil que pugui trobar un altre feina, adaptar-se i aprendre noves formes de treballar. Es tracta de protegir al treballador davant la contingència de ser acomiadat sense posar les empreses catalanes en situació d’incapacitat de competir.

Cal preveure com serà el nou sistema de la república catalana i també com fer la transició en la situació dels treballadors en el moment de l’alliberament de Catalunya.

El plantejament pel sistema català és la creació d’un fons per indemnitzacions d’acomiadament. Tant si l’empresa acomiada al treballador com si el treballador s’acomiada de l’empresa per anar a un altre, per quedar-se a l’atur o per jubilar-se.

Aquest fons s’ha de nodrir amb les aportacions per part de les empreses. La quantita a aportar ha de ser d’un 10% del sou brut del treballador.

L’import acumulat en quest fons s’haurà d’invertir fonamentalment en deute públic de l’estat català.

En qualsevol moment en que un treballador sigui acomiadat o marxi voluntàriment de l’empresa podrà disposar dels diners d’aquest fons. Les disposicions estaràn limitades a l’acompliment de la finalitat d’indemnització pel dany d’estar sense feina. Per tant només es podràn destinar a 1)Augmentar les percepcions per atur fins a igualar el sou previ a la pèrdua de la feina. b)Allargar el període de cobrament de les prestacions d’atur. c)Inverssió en l’inici d’una activitat empresarial.

Aquests diners són propietat del treballador. La seva disponibilitat està limitada. Són inembargables. Quan el treballador arribi a la jubilació tindran el mateix tractament que els diners dipositats en plans de pensions. En cas de defució passen als seus hereus.

L’Impacte del nou sistema té només un factor negatiu per a les empreses que és el d’avançar el desembutxacament de les indemnitzacions que en el sistema espanyol no paguen fins que acomiaden. Aquest impacte negatiu caldrà ponderar-lo dins del nou esquema impositiu català. Les cotitzacions a la seguretat social catalana s’hauran de basar més en altres factors de la producció i menys en del treball. En el conjunt del sistema, les empreses catalanes no hauran de perdre competitivitat respecte a la situació sota dominació espanyola.

A banda d’això s’eliminen tots els problemes del sistema imposat per Espanya.

Desapareix el sistema de culpabilització. El fet de deixar de tenir un lloc de treball provoca un dany que cal indemnitzar independentment de qui sigui el culpable. Si hi ha culpabilitat per alguna de les parts per fets u omissions contràries a les lleis catalanes això és un afer que s’haurà de tractar als tribunals catalans independentment de la indemnització d’acomiadament. S’haurà de tractar en la justa mesura del fet comés. I s’haurà de tractar independentment de que els fets s’hagin produït en una relació laboral o de qualsevol altre mena.

Les empreses paguen l’impost de societats d’acord amb els beneficis realment obtinguts. Quan el negoci els va bé i necessiten contractar gent, poden pagar-la i poden pagar les cotitzacions al fons per indemnitzacións d’acomiadament. Quan el negoci els va malament poden reduir la plantilla sense haver de pagar uns diners que no tenen.

Els treballadors tenen llibertat per acomiadar-se de l’empresa i cercar un loc de treball millor sense ser penalitzats amb la pèrdua de les importants quantitats de diners que comporta la antiguitat acumulada. Quan es jubilen no perden aquests diners.

Transició del sistema patit durant la dominació espanyola al sistema català.

En el moment de l’alliberament de Catalunya, les empreses catalanes es trobaran amb un passiu social imposat pels espanyols que podreix les relacions laborals i enfonsa la competitivitat de les empreses catalanes. Els treballadors catalans es trobaran amb uns drets adquirits que no estan garantits amb cap capital per cobrir-los. I que no tenen segur que cobrarien ni tan sols amb el sistema espanyol perquè només ho farien si són acomiadats per part de l’empresa amb un acomiadament improcedent.

La llei que estableixi el nou sistema català haurà d’establir un sistema de transició pels treballadors que tinguin antiguitat acumulada sota la dominació espanyola. En el moment de l’entrada en vigor del nou sistema, tots els treballadors seràn acomiadats amb un acomiadament procedent calculat amb el sistema espanyol i seran contractats de nou amb el sistema català. El fons per acomiadament quedarà dotat amb aquestes quantitats. Aquestes dotacions les desembutxacarà l’estat català amb l’emissió de deute i les empreses adquiriran un deute sense interessos a amortitzar en 10 anys. Aquest deute serà una despesa amortitzable al mateix rítme que es retorni el prèstec. El cost d’aquestes amortitzacions acumulades a les altres despeses socials que hagi de suportar l’empresa en cap cas minvaran la competitivitat de les empreses catalanes perquè en cap cas superaran les que la mateixa empresa estava pagant sota el domini espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!