El dret del consum des de Girona

Entre els juristes ens és ben conegut d’aparèixer-nos, a tort i a dret, normes antigues vigents – d’aquelles que abans treien pols quan n’obríem el llibre i que ara ens apareixen als buscadors d’Internet com a textos amb lletres i formats estranys i irreconeixibles per a un ordinador del segle XXI – i, al mateix temps, completament ineficaces o d’impossible compliment perquè han perdut la seva contextualització a la realitat social i econòmica actual.

De totes maneres, el jurista queda més perplex quan observa que la impossibilitat de compliment de la norma es dóna en normes aprovades al mateix 2011. Llavors, el jurista, després s’haver llegit la norma, continua en la perplexitat, fins que se n’adona que la norma que està llegint entrarà a formar part del “Club de les normes inútils” i, encara més, depenent del tipus de norma, dins del “Club de les normes no aplicables”, és a dir, el súmmum dels subgrups als quals pot aspirar una norma.

Una d’aquestes belleses arquitectòniques de la tècnica jurídica és, sens dubte, el Reial decret 650/2011, de 9 de maig, pel qual s’aprova la Reglamentació tècnica i sanitària en matèria de begudes refrescants que fou publicat al BOE de 19/05/2011 i que entrà en vigor l’endemà de la seva publicació.

Es tracta d’una norma que té per objecte definir què cal entendre per begudes refrescants i regular l’envasatge, etiquetatge i presentació, tant en el cas de les preenvasades com de les no-envasades.

La primera paradoxa que es troba el jurista és que la norma afirma que per begudes refrescants cal entendre les begudes analcòliques…, és a dir, absents de contingut alcohòlic…; ara bé, si el jurista continua amb l’apassionant lectura de la norma se n’adona que la cosa comença a grinjolar quan, posteriorment, a les característiques dels productes acabats s’afirma que les begudes refrescants no poden tenir alcohol en quantitat superior al 0,5 per cent en volum… Llavors, en què quedem… les begudes refrescants poden dur alcohol o no… Bonica pregunta que hom es pot plantejar un dia mentre pren el sol bevent una beguda refrescant amb i sense alcohol a la vegada…

El més sorprenent, emperò, apareix més avall, concretament a l’article 4 quan regula com s’ha de donar informació a les persones consumidores en cas de begudes refrescants no preenvasades (és a dir, les que es serveixen als bars i restaurants). En aquests casos, és a dir, de venda de begudes refrescants preparades al local on s’expenen per al seu consum immediat, els expenedors han de col·locar, de forma obligatòria en un lloc destacat i a vista de la persona consumidora un rètol en el qual, de forma llegible, cal fer-hi constar: la denominació del producte, la llista d’ingredients, i el nom, raó social o denominació del fabricant, envasador o venedor establert a la UE i, en tots els casos, el seu domicili.

És a dir, benvolguts i benvolgudes persones consumidores, si us serveixen un refresc de cola directament sense preenvasar, cal que a l’expenedor hi consti tota aquesta informació, amb la qual cosa podem deduir que la taxa de compliment de la norma s’aproxima al menys 0 amb arrel quadrada al menys infinit.

Però la cosa no acaba aquí i, el segon cas és el de venda de begudes refrescants no preenvasades en màquines dosificadores que utilitizi el mateix consumidor/a o bé siguin accionades pel responsable de l’establiment. En aquest cas, succeeix el mateix que en els supòsits anteriors, és a dir, cal que hi hagi en un lloc destacat i clarament visible un rètol que contingui la mateixa informació que en els casos anteriors… És a dir, si hi ha una màquina automàtica de venda de Fanta (beguda refescant d’extractes) que no sigui preenvasada, amb independència que l’acció de vessament al got la faci la persona consumidora com un empleat de l’establiment, haurà d’haver-hi tota aquesta informació a la vista de la persona consumidora… és a dir, el grau de compliment de la norma tendeix al menys infinit elevat a l’enèsima potència.

Per tant, no us preocupeu que ben aviat veurem tant als bars i cafeteries que ofereixin begudes refrescants sense preenvasar com a les màquines automàtiques que les expedeixin, una multitud formidable de cartells (òbviament amb faltes d’ortografia) que informaran la persona consumidora, molt amablement, de tot el que s’ha dit…

Per cert… ara que hi som… perquè no exigim el mateix amb les cerveses? Ja veig totes les cerveseries plenes de cartellets que, units amb el cap rodo que provocarà la ingesta de la cervesa, es convertiran en bonics posavasos de disseny. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!