A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

13 de febrer de 2017
0 comentaris

SOMNIS INSOMNIATS

Vaig pensar que ja no tenia sentit escriure la teva història. Vinc de visitar masses somnis insomniats. Vinc de perdrem per una ciutat sense tu i amb tu. Vinc per dir-te adéu .Vina ara tu amb mi. Una Gala s’escola dins la teva pell. Un Joan que apareix en els meus somnis. Molts homes en un sol home. Una sola veu em parla. Em diu que fa massa temps que m’espera. Ja no sé ni on tinc el cor ni les mans. La suo nocturna em fa respirar més profund. Faig un salt i et veig. Puc marxar tant lluny que mai te’n vas. Itàlia m’espera. L’amor m’omple un cor buit i brut mentre veig aquelles finestretes. No puc plorar. No puc cridar. Somric. No sé com em dic mentre m’espera un tramvia ple de gent desconeguda. Em miren i no em veuen. Passejo per una plaça mentre el fred s’arrapa a la meva pell. 1, 2, 3 toca el violí que un dia ballava la Laura. Queda poc per l’estrena, i Torí em saluda amb una badallada plena d’aire pur. Em vas donar casa teva, i jo escapo i escapo. Els anys han anat passant. Busco la manera de fugir un passat presentat em forma de insomni. Una Gala que em crida mentre ella no sap ni qui soc, ni a què he vingut. Un altre cop sóc aquí prenen la mesura de les coses que ja no tinc dits per controlar. Un t’estimo vola entre una plaça massa freda , plena d’Italians. I el somni sé que avui em molestarà mentre dormo suaument. I vindrà el salt. Et torno a veure. Em vens a rescata.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.