A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

21 d'abril de 2016
0 comentaris

PRIMAVERA A L’EMPORDÀ

PiernasMujer

Podria entrar en el teu món. I seure com si el temps no passés i no tingués ni nom ni un color. Una nit. La primavera se’m presenta en forma de record. Oblidat o no, tu hi vas ser, i la mà em va sostenir mentre la platja se’ns presentava en forma de núvol. Un retorn esquinçat. Laura em dic, i busco la meva veu. La teva veu. El nostre ritme. El teclat em segmenta les coordenades per trobar les paraules que han d’escriure la teva novel.la, la meva història en forma de quatre fogons a l’Empordà. No tinguis por. No tinguis pressa, tot té el seu ritme com la cuina. Un estació de tren. Agafes la maleta que et porta a la Costa Brava. Unes sandàlies i un davantal per estrenar. Guardes les receptes de  la iaia en el fons de la bossa perquè ella hi és. No hi ha cementiri ni un enterro. Una iaia viva que t’explica el secret de la vida. Un Joan que retorna. El veus. Tot somriu mentre tot s’escalfa dins dels teus fogons. Comença el ritme mimètic d’una sintonia entre escriptora i protagonista. Tot es fon dins del forn i sobre una Barcelona que dóna la benvinguda a una primavera massa enlluernada. Tot va en marxa…esclafeu motors, una cuinant, l’altra escrivint. Mimètica equilibrada. Baudelaire et somriu. Rodoreda et pica l’ull i la Woolf passeja pel teu pis, i tu, descobreixes una nova Laura que no balla ni somriu. Tocareu campanes mentre el ball es prepara per una estrena sota un estiu amb gust de sorra de mar. El cel no té color. Avui el cel només té un nom, tot fa olor a quatre fogons a ritme de l’Empordà. Tot comença…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.