A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

3 de novembre de 2016
0 comentaris

MENTRE TOTHOM DORM…

wpid-2013-07-31-12-05-35

Vaig respirar a fons. La carrera comença i una platja deserta em desperta pensant en tu. I no sé com ets perquè fa tant temps de… Una espelma m’il·lumina. La cala està en silenci i miro on estem i no entenc el què ni el per. Em sento despullada mentre camino per una sorra desconeguda. Un re mi fa sol em murmura el secret d’aquesta tardor. Mentre tothom dorm jo només teclejo aquestes paraules que avui em semblen menys trencades i més tintades de vosaltres. Un Joan i una Laura es miren i em conjuguen el verb que em cal. No tinc un ritme resolt però us tinc a vosaltres. Mentre llegeixo el balanç dels vostres ulls. Un enterro em copsa. I em quedo bloquejada en aquella escena on tu ets sents una formiga i la iaia segueix enterrada i tu no dorms. I un crit em cal per fer aquell salt de gir i comença amb les vostres escenes. Per què em deu costar tant? Noto una pessigolleig que m’absorbeix i em trina les paraules que no vull escriure. Un cotxe esbrinat i maleït i després una trucada. I jo ara què et regalo? Una història i la teva novel.la d’una Laura i una àvia que avui no ballen soles.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.