A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

19 de desembre de 2016
0 comentaris

ET DIRÀS GALA…

blonde-hair-buildings-dance-balcony-city-girl-1500x926

Et vaig conèixer quan no erets res. I jo et faré una GALA amb majúscules. Escriuré la teva història i la meva. Baixes pel carrer Balmes mentre t’escolto un t’estimo barrejat per cotxes mal sonats . T’has plantat dins del meus pis i t’admiro. Ets l’essència de la laura amb un plus d’intel·lectualitat. I has complert els trenta, I ara què? No em miris amb aquesta cara perquè tu has volgut aparèixer. Una gala sense espelmes, sense cuina sense cullera de fusta. Però tu segueixes preciosa, i cuinaràs entre passats i presents. La cala et dirà la gala que ets. Naixeràs des de dins meu, i un cop fem l’últim plat, haurem fet un gran pas. Un Joan que s’escola entre fogons, un Empordà massa oblidat i una cullera enterrada i soterrada. Avui, començo una nova protagonista. Ja no hi ha Laures ni Miquels. El setembre veuran les llums d’una llibreria. Ja no sereu més. Ara em toca una Gala i un Joan que s’escolen dins del meu teclat net i a punt d’estrenar. Un tombarella, un gir i una esqueleta acabada. Tornarem al passat i et retornaré un present inacabat, per tu i per mi. Gala, gala, t’havies de dir. No podia de ser una altra manera. Una cullera t’espera i un davantal m’has d’escriure. Comencem a encendre els quatre fogons a l’Empordà.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.