A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

24 d'abril de 2018
0 comentaris

ARA MÉS QUE MAI UN SANT JORDI #NOTINCPOR/ AHORA MÁS QUE NUNCA UN SANT JORDI #notengomiedo

Veig un Sant Jordi que està dins nostre . Les rambles no ens fan por. On va morir gent assassinada per una metralla irracional de creences que mai entendrem ni voldrem entendre. Perquè la inconsciència no té benvinguda en els nostres carrers siguin quin siguin els nostres colors. La mort se’ns va presentar a casa nostra mentre molts érem fora de la nostra ciutat estimada i esquinçada . Aquell dia morta on les paraules  no tenien sentit, i per una mil·lèsima de segon Barcelona va quedar silenciada entre animes  que van deixar de tenir sentit els seus somnis esborrats, i oblidats damunt dels nostres carrers, soterrats. I avui, els llibres ens donen aquesta unitat, aquests llaços que només donen els clàssics i els clàssics que vindran. Barcelona, 23 d’abril, s’aixeca amb  aquella espurna que ens fa sortir als carrers i amb els nervis de que un de nosaltres dirà aquell  t’estimo que  necessitava dir. Un llibre es regala dins d’aquella bossa on els somnis es faran nostres. Plaça universitat s’il·lumina mentre les nostres notes de re mi fa sol faran el compàs perfecte dins teu i meu. Aquí em planto, en un banc, oblidat en aquesta rambla on el teu i el jo es troba massa lluny,  em recorda tot al tu i al jo. Una Gala espera a un Hug. La mort es planta davant nostre. Jo espero la vida mentre les teves notes d’oblit m’esperen entre visites en un el Hospital Clínic. Vull un Sant Jordi amb tu. Ja mai més tornaran aquells 23 d’abril on les roses no importaven. Importaven les paraules. Les nostres. Des d’aquell dia vam tenir  por perquè la mort ens va venir de cara. El tu i el jo. Sempre hi haurà el silenci entre roses i llibres.El tu i el jo. Ara Barcelona ressuscita de les seves cendres d’un agost que la van assassinar.  Avui només la salvaran les nostres paraules, els nostres llibres,  els  testimonis tímids entre roses  que ompliran els carrers de la nostra sang. La sang valenta de la nostra ciutat. La nostra sang sempre tornarà amb lletres. Sempre la  sang i unes lletres que et recordaran el tu i el jo.

 

Veo un Sant Jordi que está dentro de nosotros. Las Ramblas no nos dan miedo. Murió gente asesinada por una metralla irracional de creencias que nunca entenderemos ni querremos entender. Porque la inconsciencia no tiene bienvenida en nuestras calles sean cuales sean nuestros colores. La muerte se presentó en nuestra casa mientras muchos estábamos lejos de nuestra ciudad, rasgada. Aquel día de agosto, muerta, donde las palabras no tuvieron ningún sentido. Por una milésima de segundo Barcelona quedó silenciada, entre almas, que dejaron de tener sentido sus sueños borrados y olvidados encima de las calles, y ahora enterrados. Barcelona, 23 de abril, se levanta con esa descarga que nos hace salir a las calles y con los nervios, sabiendo que uno de nosotros dirá este te quiero, susurrado, tan necesario. Un libro que se regala dentro de esa bolsa donde los sueños siempre serán nuestros. Plaza Universidad se ilumina mientras nuestras notas de re mi fa sol harán el compás perfecto para ti y para mí. Aquí me planto, en un banco abandonado, en esta rambla donde el tú y el yo se encuentran demasiado lejos, y me recuerda todo mientras una Gala espera a un Hug. La muerte se planta delante de nosotros. Yo espero la vida, y las notas del olvido me esperan entre visitas en un Hospital Clínico. Quiero un Sant Jordi contigo. Nunca más volverán esos 23 de abril donde las rosas no importaban. Importaban las palabras. Las nuestras. Des de ese día que tuvimos miedo porque la muerte nos vino de cara. El tú y el yo. Siempre existirá el silencio entre rosas y libros. Ahora Barcelona resurge de sus cenizas de un agosto que la asesinaron. Hoy solo nos salvaran nuestras palabras, nuestros libros, los testimonios tímidos entre rosas, que llenan las calles de nuestra sangre. La sangre valiente de nuestra ciudad. Nuestra sangre que volverá con letras. Siempre la sangre y unas letras que recordaran el tú y el yo.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.