A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

29 d'abril de 2009
0 comentaris

Millor ara que mai!!

NO ALS STOPS!!!

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Avui no hauria d’escriure
o potser si? Hauria d’estar boja per deixar-ho…però entre exàmens, treballs,
projectes de novel·les i la Laura que fa dies que no coincidim seria millor
centrar-me només amb els apunts de dret civil o d’història…Però com un  home va cantar va com va. I el cor s’encén
quan vaig amb el sentiment d’endavant. Que no és tant fàcil quedar-se a casa
estudiant quan saps que a dos carrers et necessiten o els necessites tu perquè
saps que és el que has de fer i el cap i el cor per un cop es posen d’acord i
et diuen va Anna ho has de fer. I t’aixeques de la cadira, deixes els apunts, agafes
la bossa amb lo imprescindible, quedes a un carrer on t’has citat amb algú que t’explicarà
el que hem de fer i el cor et va mil, les cames reaccionen i en aquell carrer
et menjaries el mon perquè és només allò el que desitges fer. No penses amb rés
més que amb el objectiu. I veus ulls, mans, somriures, cares disposades i
disposats a tot i més. Llavors es quan et preguntes com es que he hagut de perdre
tant temps sense adonar-te’n d’aquest sentiment i ells per què des de sempre ho
han tingut tant clar, tant viu i jo ni ho he tingut viu ni clar fins fa poc. I
tanco els ulls i et dic gràcies. Millor ara que mai. I millor ara i sempre.
Perquè això no es deixa al cap de dos anys. O vius amb això o et mores sense rés.
I jo vull viure amb això i amb més. Vitamines, ibuprofens, cafès i alguna
alegria sempre va bé per calmar-se, agafa les energies i no parar. La clau és
no aturar-se perquè si t’atures el llop et pot menjar. I la guerra continua
sense esperes, mai han d’haver-hi semàfors en vermell i si ens els trobem ens
els saltem perquè el stop no està pensat per nosaltres.

I ja no ser que
volia dir, ni perquè volia escriure, no he dit rés concret però qui conegui la
nostre història la que fem nosaltres no la que esborrant els que volen escriure
la seva història, sabran de que parlo. I entre princeses que no ho volen ser,
entre dracs reprimits, entre reis avorrits, entre monstres opressors, entre guerrers
estimats, entre palaus okupats , entre muntanyes volgudes jo volo amb els peus
a terra intentant buscar idees generadores per escriure la història de les
nostres vides diàries…

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.