A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

18 de març de 2009
0 comentaris

Les paraules a cop de porra

a dos quarts de sis les porres volaven a la Universitat Pública

Avui ens hem aixecat com un dia qualsevol. Alguns al llit sols, altres amb els/les amants, uns com jo al costat d’algú que estimem. Molts han agafat el bus, tren,cotxe per anar a la feina, altres per anar a l’universitat i els petits cràpules com jo s’han quedat fins al migdia fent el ronso.

Fins aquí sembla un dia qualsevol, PERÒ NO, avui a la Universitat els estudiants no han viscut un dia normal ni molt tranquil. Avui en mig de la Plaça Universitat es produïa un desallotjament a la Central. On des de el novembre un grup d’estudiants l’estaven ocupant per una bona causa, anti-bolonya. Sí contra aquest sistema educatiu que les bones democràcies, així es creuen, volen aplicar a cops de porres i de desallotjaments incomprensiu. Un pla que vol privatitzar un dret públic, un pla que vol estudiants on només es dediquin a estudiar tot el dia. I aquells que volen estudiar i han de treballar per poder pagar les matricules?Com ho faran per conVIURE amb les dues coses. Uns triaran treballar perquè no tindran cap altre més opció i els que puguin no treballar durant cinc anys de la seva vida seran els afortunats. Beques? Quines beques? Si hi han tants estudiants que no es poden permetre viure sense treballar, com abarcarà l’Estat Espanyol tantes beques? És rídicul.

I el que també és rídicul  és que una lluita d’estudiants que estan treballant des de fa temps i amb grans esforços, avui se’ls hagin atacat d’aquella manera i amb tanta democràcia. Sí i dic tanta democràcia perquè rectors i polítics defenen aquesta democràcia, la democràcia d’imposició amb la seva gran garantia de les carregues policials i dels homes vestits de blau amb cascos blaus, sense escrúpols i amb gran lleugeresa davant de les seves porres. Avui és un dia trist per la lluita estudiantil. Però això només és un cop baix. Demà la gran majoria dels incompresos davant de les forçes del sistema en què ens ha tocat viure, però no per sempre. Pensaran: Un desallotjament una altre okupació. I la lluita continua

PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA I DE QUALITAT


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.