NESSUN DORMA
… Quan el nessun dorma t’agafa de les orelles res més pot existir. I la música t’omple el cap ple de pensaments que ni saps que els tenies. Una llàgrima cau dins del cafè només amb la veu del sant Pavarotti i tot gira. Era el que necessitaves ,que existís ,alguna cosa que t’emocionés. Mare