A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

L’ÚLTIM BALL

7 de novembre de 2015

Pots trencar tots els teus miralls de l’habitació. No et servirà de res . Mentre t’ofegues, la serp s’ha colat en els llençols secs. Una núvol es planta davant teu. I et preguntes quina és la gràcia de la vida. La felicitat una ratlla i un punt en blanc. Pots pretendre que ningú et murmuri

Llegir més

EM DIC LAURA SOVIRÀ

31 d'octubre de 2015

Podria comptar 1, 2, 3 i una cançó explícita dins de la meva implicitat. Senyors, avui ni canto, ni recito. Un sofà que mai es va immutar. Dos cossos. Un Empordà massa lluny. Dues entrades d’un concert que mai vam anar. Una Barcelona buida es presenta sense futur. Amelie se’n va i jo li dic

Llegir més

BENVOLGUDA TARDOR (III)

30 de setembre de 2015

  Tornant per l’eterna tardor! I faig un salt esmenat i remenat. Podria comptar 1, 2 i 3 un poema de formosa il·lumina el passadís. Un compàs enredat i una nota que juga a ser doble. Els carrers de Barcelona sempre han estat l’escenari perfecte. Per tu i per mi. Avui ja no ballaré. Avui cridaré.

Llegir més

LLUNY DE TU

28 de juliol de 2015

QUE SIGUI AVUI-JOAN DAUSA No busquis ni esperis. Un passat enterrat. Soterrat a baix . El pou ple i tu estàs massa desperta. 85 cafès i un cor robat. – Troba’t, escapa’t i digues que sí. No et vols perdre. De moment et quedes a Finlàndia El gel a casa teva s’ha desfet. Bretó t’espera

Llegir més

1,2,3 i MI FA SOL

30 de juny de 2015

Vaig patir aquell ensurt. Un llibre tancat i una ploma esborrada. Escriure a raig i aquell mirall trencat que et segueix. Et mires. I em paro. Una tomba mig oberta. Una escriptura t’interromp. Una cantonada oblidada amb un petó esborrat. No pretenc fer poesia ni sóc escriptora. Una Amelie em recorre la cama i Cleopatra

Llegir més

BENVOLGUDA PRIMAVERA(III)

2 d'abril de 2015

Vaig entendre la primavera fa molt de temps. Abans que s’hi plantés a la ciutat jo ja la olorava. Tu rius i jo somric perquè les papallones ja s’han instal·lat pels carrers d’aquesta trista i bruta ciutat. Un, dos i tres i quatre. Segueixes el ritme amb un toc dolç d’amargor. Una primavera. Una altra.

Llegir més

BAUDELAIRE PER BCN

23 de març de 2015

Vaig entendre que calia una carícia. Ets tu o sóc jo. Un camí s’enfonsa per un carrer que ja no serà mai més el carrer princesa. Voltes i et creues. Fas un espagat en forma de peix, i jo em quedo sense bíblia .Què ens queda? Res. Una ciutat perduda i em quedo en blanc.

Llegir més

AMELIE I UN SANT JORDI QUALSEVOL

17 de març de 2015

Vaig pensar que tot s’havia acabat. Un pre sant Jordi sense esma ni ema. Un got trencat sobre les reixes. Un llibre robat. El que ja no retrobo. Una paraula a mitges. Una Barcelona que ni reconec. I llavors un pam m’esquinça la faldilla. Et veig. Un gir inesperat en una estructura harmònica. I reconec

Llegir més

BARCELONA SOTA TERRA

11 de març de 2015

Un piano s’escola per la porta del teu apartament. Prems al boto que et permet fugir de qualsevol bruixa. Agafes línia groga. La veu se’t trencar. Un nen et mira i et recordar el misteri de la vida. Un misteri que el tenies enterrat. Camines entre una massa, que literalment t’absorbeix. I penses en ell.

Llegir més

AMELIE VS CLEOPATRA (I)

10 de març de 2015

Un corb em sospira que la creu s’ha fos. Una llàgrima sempre perduda rebota contra el meu mur. Un mur que no se fondre ni amb els meus dits ni amb els teus. Podríem haver tingut pau i glòria i només veig ratlles que esquincen les rajoles de la cuina. Un llit abandonat sense lletra

Llegir més

PARAULES ENGANXADES VS PARAULES TRENCADES

5 de març de 2015

Mollier em sospira. Espriu em rebutja El meu cor fa un salt d’espant. Virginia Woolf m’explica el secret de mi i de tu. Tinc clar que la casa segueix congelada, les espelmes s’han fos, i el timbre no sona. No tinc pressa ni esma. Un cor fos i una espurna sense clavar. Vull fixar la meva mirada com Baudelaire, vull fixar

Llegir més

ESCRIVINT PER BARCELONA

25 d'octubre de 2013

I em topu amb tu, i només amb tu… Podries dir-me que et vas equivocar. Que no em vas perdonar mai. Que el ressó del mar te’l vas endur en aquella platja a cau de sorra. Podries dir-me que ja no em veus preciosa o que els teus ulls s’han feixuc d’estimar massa. Però no

Llegir més

Exili literari

9 d'octubre de 2013

Benvingut hivern…altre cop… Baixes la pujada que ja no tombes i en la que ja no hi creus. Un temps present plantejat en passat. Un passat. Un ball. El primer ball. I que més dóna si la vida té preu de crisi. Jo avui agafo la maleta i agafaré un vol cap a Frankfurt. Allà

Llegir més

AMELIE I CLEOPATRA TORNEN A BARCELONA

10 de setembre de 2013

.. Em podria haver quedat asseguda esperant un altre hivern. Mirar de deixar d’escriure. I vet aquí, que us vinc a buscar, a una l’he trobat asseguda en mig del Putxet i  l’altre s’ha plantat davant meu enmig d’aquell bar on la música no es deixava escoltar. Podria fer un salt i marxar. Però l’hivern

Llegir més

FORA DE BARCELONA

29 de juliol de 2013

.. Em van dir que em deia Amelie. I sí sóc jo. Jo aquí. En una Barcelona que s’aixeca calorosa, xafogosa, però el meu cor es fred com un mort recent. No puc caminar pels carrers. No puc menjar. No puc escriure. No puc ballar. No puc vestir-me. Has marxat. I jo he marxat. I

Llegir més