BENVOLGUDA TARDOR

5496225489_9fb6e49caa

Tornant per l’eterna tardor! I faig un salt esmenat i remenat. Podria comptar 1, 2 i 3 un poema de formosa il·lumina el passadís. Un compàs enredat i una nota que juga a ser doble. Els carrers de Barcelona sempre han estat l’escenari perfecte. Per tu i per mi. Avui ja no ballaré. Avui cridaré. Un editor. Una ballarina. Un autor. Un compàs mal sonat. Em fregaré les mans i sant tornem. El manuscrit inacabat. Tots tenim un ritme i jo avui poso la nota que em dóna la gana. Unes eleccions. Un vot i un sí vull. No em cal dir més per dir que sóc feliç. La Laura oblidada, em va mirar i en aquell moment ens vam perdonar. De què? Encara no ho sé. Barcelona ja fa olor a un hivern que es preveu que serà llarg i per què no intens? Una gota de mandarina i la llimona ja ha caducat dins d’aquell frigorífic buit i brut. Una Collserola em somriu, jo la miro i penso en tot el que hem trepitjat. El tibidabo em desprèn aquell no sé què. Amaga bruixes i de dia només surten princeses. Ameli i Cleopatra comença l’espectacle. Esteu preparades? Per què jo ja en tinc ganes. Una amor oblidat. Un amor recordat. Compto un, dos i tres i salto sense mirar enrere, un ram de núvia m’acompanya i el somriure no me’l puc treure de la meva cara. Perquè avui ja sí , que a Barcelona hi haurà una princesa menys rodolant i cantant aquella cançó plena de flors. Senyors, jo no sé escriure però sí que puc dir que amb aquest teclat blanquet sóc més feliç que Flaubert sota el seu arbre preferit mentre recitava les seves ratlles per Madame Bovary. Punt i apart. Benvolguda Tardor…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: