10 de gener de 2007
Sense categoria
2 comentaris

QUIN GUST DE NIT! GRÀCIES!

El cos estotja les llavors de l’amistat renovellada: brollador de carícies.
Aquest cansament dolç de l’alegria intensa molta d’estona m’umpl.
Emperò vull deixar escrit, com si fos el darrer mot, la bellesa d’amors dels amics, nova de trinca.
Testimoni.

  1. Res no hi ha més vivificant per al tacte que glopejar el resplendor de la nit instants abans de deixar-se afaiçonar pels somnis més poca alatxes

  2. Penetrant l’exterior de l’illa, de matinada dolça, s’alçava un fumet de boira i brillava una flassada de rosada.

     Un teló final per una gran i harmònica vetlada, al paradís de l’amistat per mor de la fita dels 60- Ets contemporani de totes les èpoques.

    Ara ja no sols ets adolescent, ets just un jovenet, talment un autor novell que s’estrena i sorpren cada dia.

    Besades, Biel 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!