Del Sud

Crònica d'un llibre

18 de febrer de 2009
4 comentaris

El Bloc evita el blau, de moment

Sembla que el Bloc fa marxa enrere i esborra de la seua ponència política aquella desafortunada sentència en què assumia com a pròpia, per a tot el país, la senyera coronada i l’himne regional estatutari. Eixa renúncia, no tant a una simbologia sinó a una manera d’entendre la nostra història, havia provocat desencís en la militància de la formació encara nacionalista que no compartia el viratge ideològic dels seus mandataris, com ja ho feren les bases del PSPV-PSOE mesos abans.

Així, en els darrers dies, s’ha pactat una esmena on s’evita aquesta identificació amb els símbols dels vencedors i es dilueix una renúncia de tants anys de batalles. El nou text aposta per anar més enllà de les banderes i centrar-se així en construir un projecte de país. Tanmateix, el document deixa la porta oberta a assumir com a propis tot aquell univers simbòlic que els valencians interpretem com a nostres. Una ambigua frase que torna a col·locar al Bloc en la sospita d’una hipotètica renúncia.

El País Valencià necessita alguna cosa més. La societat civil que dia a dia no es resigna a viure en una Comunidad Valenciana feliç i esguitada amb grans esdeveniments mereix alguna cosa més. Es va intentar amb Compromís però va fer fallida per la immaduresa dels nostres polítics. Amb l’hortizó del 2011, alguna cosa haurem de fer si no volem que les Corts Valencianes es convertisquen en una còpia dels parlaments autonòmics de Múrcia a Castella-La Mancha -on PP i PSOE es reparteixen els escons- i nosaltres siguem esborrats, políticament, del mapa.

  1. Doncs, almenys sembla que no han renunciat al País Valencià, a ser valencians en quant a la nacionalitat valenciana, a viure en valencià i a la denominació pròpia de la llengua, com sembla que volen alguns catalanistes espanyolistes d’Esquerra.

  2. El Bloc mai hauria de renúnciar a la quatribarrada. És necessària una força política nacionalista forta i amb ganes de treballar pel país sense renúncies

  3. Doncs tampoc hauria de significar res el roig de l’Occitana i pot ser tampoc els distintius de la senyera d’Aragó.

    La senyera coronada amb la franja blava o sense la franja blava coronada de la Generalitat valenciana i el país valencià pot no significar res.

    Però l’escut de la ciutat de València per a resaltar la dolbe L de ‘lleialtat’ de la ciutat de València (però amb els canons de les muralles de la ciutat apuntat cap a dins i contra el poble -com quan van estar sota l’amenaça dels tancs pels carrers el 23-F) significa la victòria castellana a través de Felip V d’Anjou i l’instauració de les lleis castellanes amb el Decreto de Nueva Planta per dret de conquesta del País Valencià, com l’escut de l’àguila imperial i les fletxes significa la victòria del ‘alzamiento’ nacional franquista.

    Doncs ser nacionaliste valencià és condició necessària i suficient al País Valencià, com ho és ser nacionaliste gallec a Galicia o portugués a Portugal, com és el mateix que ser nacionaliste català a Catalunya. 

    On el catalanisme al País Valencià és un modisme de creació recent i escampat sobre tot a les acaballes de la dictadura de forma artificiosa, conreat pels interesos politics i partidistes en favor dels espanyolistes i potenciat pels potents mitjans a l’abast del segle XX.

    El que passa és que a les acaballes de la dictadura tot ha estat lligat i ben lligat, amb el parany de provocar la confontració entre els nostres territoris per profit espanyoliste.

    I d’això l’extrema dreta espanyolista més reaccionària i pàncida sota les sigles d’Unió Valenciana és va voler apropiar del terme nacionaliste valencià aprofitant la conjuntura creada ad-hoc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!