Tornarem aviat per l’avinguda i somriuràs el que un dia vas dir que no. Un dos i tres i tornes a saltar. A dalt de la muntanya ho veus tot clar. Un teatre, dos tikets i un t’estimo vola entre l’aire. T’apropes i jo et dic que encara no, millor que no. Cremo. I tu
Un sol dia sense sol. Un nadal amb un fum fum esmunyit. Un trencaclosques que no saps obrir. La taula segueix parada. Una espelma t’observa mentre una bola de nadal cau de l’arbre. La copa de vi no l’acabes. Veus passar un altre 25 d i ja no sents aquelles pessigolles i menys olores l’hivern.
Un abril mullat i escarxofat. S’omple la finestra d’una primavera hivernada. Enmig del nadal sento com el sol m’escampa i m’espanta. Una llibreta robada. Un llapis que no té punta. I un t’estimo que no avança. Un novembre maleit. Una llàgrima que no es casa amb tu ni amb ell. Miquel esborrat. Laura apaga’t. Barcelona
Un cometa que no vol volar. Un somriure que mai vas entendre. Una nit. I un matí. El cafè amarg arriba als teus llavis sense esma ni fums. Avui Laura, no estàs per bromes i jo menys. Una nota de do, una nota de re mi fa s’escola pel pis. I recordo aquells macarrons.