Nits negres hi ha a tots els pobles. Però sí, per què no dir, que aquesta nit ens ha deixat a tots muts. Paralitzats. Impotència. La violència mai ha estat amiga del silenci. Un silenci que avui respira Paris. Bales i més bales. Innocents que mai parlaran. Perquè senyors aquesta és la guerra del silenci.
Un bon final mai es va escriure. Agafes aquella avió que et portava lluny de tot. De tot i de mi. La Laura agafa la bossa, només li queden unes sabates i un vestit que mai va estrenar amb tu. Un final. un principi. És el ritme de la vida. De la teva, de la
Pots trencar tots els teus miralls de l’habitació. No et servirà de res . Mentre t’ofegues, la serp s’ha colat en els llençols secs. Una núvol es planta davant teu. I et preguntes quina és la gràcia de la vida. La felicitat una ratlla i un punt en blanc. Pots pretendre que ningú et murmuri