EM DIC LAURA SOVIRÀ
31 d'octubre de 2015
0 comentaris
Podria comptar 1, 2, 3 i una cançó explícita dins de la meva implicitat. Senyors, avui ni canto, ni recito. Un sofà que mai es va immutar. Dos cossos. Un Empordà massa lluny. Dues entrades d’un concert que mai vam anar. Una Barcelona buida es presenta sense futur. Amelie se’n va i jo li dic