Xorroll Morroll

Neguitós amb els peus al terra humit d’una illa al vell mig d’una ciutat del èst d’Europa, amb un passat purament teutònic, el senyoret W, de visita per aquelles terres de gent que esmorça, dina i sopa carbó (carbó sense sucre, cal reafirmar) a obert la nit a una festa il·legal, d’aquelles que n’anomenen rave.

Obscuritat i làsers de color verd arropats per un fum de jòvens embriagats i d’altres ja en terra, literalment, li han fet recordar aquelles nits de “guitarró i castanyot” què anys enrere l’embogien i es transformaven en excusa de relacionar-se amb qualsevol humà que tingués ganes de sentir a un jovençol amb una ceba damunt. 
Vells temps de parlar pels colçes amb aquells que es posaven pel mig, li han transmés, al senyoret W, l’idea de fer-ho a petiteta escala, sense anar molt doblat, i amb un rerefons que poder trobar.

Interrompent una conversa d’uns éssers aliens a ell i presentant-se en el que ara és oficialment l’únic idioma local, a captat l’atenció d’una femella, que, tal vegada, degut a la carència de llum, un fent a agraït, (ja que en W duia un barbòt de la grandària d’un wahhabista) s’ha sentit atreta per les paraules d’aquell personatge.

La femella, de nom ?, pregunta per nom i lloc de naixement, com a qualsevol llibre nivell A1 d’aprenentatge de llengües. Malgrat això, com W, sempre vol demarcar-se allò què està escrit, i no té cap afinitat per les respostes que possiblement rebria en cas de dir la nacionalitat administrativa d’on provè, tossut com un ruc, s’hi nega a dir la seua misteriosa provinença.

Na ?, aparentment ofuscada ho contraresta donant tota mena de detalls pròpis, pèls, pigues i marques d’naixement es donen a conèixer mentre en W, amb l’avantatge de que hi té un accent estàndard i alhora neutral d’aquella llengua internacional però no internacionalista, no deixa cap rastre per la decucció.

El parlar per parlar, es desenvolupa prou, fins que arribats a un punt, la ?, que té una empresa de distribució postal de magdalenes amb xocolata, i que per a W, (com a opinió personal contundent) li sembla el que a les seues terres dirien “una cafrà”, fa signar una mena de tractat i per tal de verificar la realitat de les paraules de la fornera 2.0, en W, li demana una comanda al seu domicili, per demostrar la realitat dels fets, a la qual cosa la ?, hi accepta sense miraments al moment que brinden per tots dos, mentre l’escena es fon amb la foscor lentament i un altra cervesa s’obre darrere d’un altra…

Passats uns dies, en W, de retorn a la ciutat a la que viu, com si un làser verd de rave il·legal es poses al seu front, i amb esglai d’un flashback, s’enrecorda que tal volta a la bústia, hi tinga una sorpresa ben dolça.
Impacient, hi trau un justificant de rebut que en llegir-lo ràpidament el fa anar “a pressa i correns” al correus del districte, on allà li guardonen amb un paquet, que en W el desfà com sorra del desert, i entre palpitacions d’un objecte negre cacau, apareix un muffin, en forma de cor, què s’estreny contra el seu pit, li traspassa els ossos, i es fon amb aquell òrgan atrofiat que belluga el seu cos, obstruint les seues arteries amb pinyols de anous i d’altres fruits secs i resecs, dificultant la respiració i remarcant a la seua ment aquella sensació d’ofegament dolç al dintre seu, com si de veritable amor es tractes.