Situada al centre d’Austràlia, enmig d’un extens desert de sorra vermellosa, s’alça aquesta muntanya (o roca) de 348 metres. (…) Pels aborígens de la zona representa un lloc sagrat i per això recomanen als visitants no pujar al seu cim i que es limitin a observar i entendre. La yáng guang ho explica molt bé.
Construït al 1932, aquest pont de més de mig quilòmetre de longitud, creua la Badia de Sydney connectant el centre amb el nord de la ciutat. (…) D’ell s’expliquen mil anècdotes i històries. Jo em quedo amb la que diu que la seva estructura és de ferro, i que els quatre pilars de pedra que
Icona d’Austràlia, en el seu moment la finalizació de la seva construcció (1973) va estar rodejada d’una gran polèmica pel seu elevat cost i l’atreviment de les seves formes. (…) Es pot observar des de diversos llocs des de la Badia de Sydney, i cada cop li descobreixes una nova forma, un angle diferent. —
Com ja sabeu, a principis de febrer aprofitant les vacances de l’Any Nou Xinès vaig fer una breu estada per Austràlia. Quinze dies justos per poder fer una petit tast d’aquest gran continent. (…) I serà durant els propers quinze dies, el que va durar el viatge, que us aniré penjant un post diari que
Aquest és el conte que va enviar-me de regal l’ocell de foc el mes passat el dia del meu aniversari. Us el transcric tal i com el vaig rebre. (segueix) EL MITE DEL TROBADOR Autor: L’ocell de foc "Tu t’has estimat més ser com jo hauria volgut ser però per ell." Enric Casassas Agafa una
Després de les celebrades Festes de l’Any Nou Xinès (el passat 7 de febrer) poc a poc el país va tornant a la normalitat. (segueix) De totes formes, encara queden alguns vestigis d’aquests dies passats, com els ornaments que van posar a la porta de casa seva els veïns de sota, amb el tradicional color
En 20 minuts embarquem cap Australia. Ara som a l’aeroport de Macao en una Free Chargin Service. A quasi 4 dies vista de l’Any Nou Xines, marxem tot just quan aqui la gent comensa les seves vacances i aguanta un fred que se les pela. A Australia tot just es al reves: es estiu i aquest cap
És habitual que des d’abans de l’Any Nou Llunar (el proper 7 de febrer), la població xinesa vagi de corcoll esperant aquestes festes. Les més desitjades sens dubte. Però enguany, l’onada de fred que està havent aquests dies en bona part del país, està afectant encara més al poble. (segueix) Les intenses nevades i gelades
Aquest cap de setmana, seguint de reüll el que passa a les jornades de la Catosfera (aplec de blocaires en català), he mirat enrera i m’he adonat que fa tot just un any que vaig obrir aquest bloc (=que fa un any que sóc a la Xina). (segueix) El motiu pel qual vaig crear aquest
A principis d’aquesta setmana vaig parlar amb en Cristian S., el corresponsal del diari Avui a Beijing, el qual està preparant un article per al seu diari sobre l’oficina d’ARA a la Xina i a una novetat en relació a un dels nostres projectes (bones notícies). (segueix) El cas, és que quan li pregunto quan
Avui és un dia com un altre, però una mica més especial: és el meu aniversari. De regal, un bon amic m’ha enviat un conte. M’han regalat molts llibres al llarg de la meva vida, però mai un conte escrit pel seu autor. Per compartir-lo amb vosaltres, al febrer el penjaré al bloc, doncs ara
Ja hi tornem a ser. Dimarts arribava per tercer cop a Guangzhou, via Frankfurt. Aterratge suau i planer, tot i que el Jet-Lag m’està causant estralls. Les dues darreres nits m’he despertat de cop a les 4:00 AM i no he pogut tornar a aclucar l’ull. Un inconvenient i un petit luxe, doncs a l’abric
Fa una setmaneta que vam poder gaudir amb la Marina, el Jordi i el Josep d’un bon concert de Mishima a l’Heliogàbal (Vila de Gràcia). Abans de començar, vaig cometre la barbaritat de comentar-li al David Carabén (veu i guitarra dels Mishima) que el recinte era petit. A la vista del resultat, l’èxit de la
Feia setmanes que esperava el Barça i R. Madrid d’enguany a l’Estadi. Després de l’himne i l’esplèndid mosaic de la culerada, tot va ser un desastre. El tòpic fàcil dels tertulians en els dies previs, deia que el partit marcaria l’estat d’humor dels culers durant les Festes de Nadal. I així ha estat en el
Un petit plaer estar als núvols… Després sempre et toca baixar a la Terra.