GUERRA I PAU. Lev Tolstoi

En principi, fa una certa mandra llegir “Guerra i pau”, perquè són mil pàgines, i amb una lletra força petita. Però, com aquell qui aprèn a nadar, és qüestió de tenir valor i llançar-s’hi. Després la satisfacció és enorme, perquè el talent de Tolstoi et deixa completament bocabadat. Sembla impossible posar tants personatges en joc i que tots tinguin tanta vida (quin coneixement de la naturalesa humana!, i sense la sobredosi de psicologia que fa tant pesada molta novel·la del segle XX). La trama creua les vides de les famílies Rostov, Kuraguin, Bezhukhov i Bolkonski, totes elles pertanyents a l’aristocràcia russa, però la novel·la, molt ambiciosa, ho abasta tot i tothom, des d’un pagès empresonat per robar llenya fins al mateix Napoleó, des dels vaivens sentimentals de l’encantadora Natatxa fins a la batalla de Borodino, l’ocupació de Moscou o la terrible retirada dels francesos. Tolstoi és ara novel·lista ara historiador, i com a tal denigra tant com pot Napoleó, a qui no considera un gran home sinó un titella en mans de forces que no pot controlar. Llegir “Guerra i pau” no és difícil, perquè Tolstoi escrivia de la millor manera possible, és a dir, en l’estil col·loquial propi d’una persona cultivada (com Paul Auster ara, podríem dir).

La traducció catalana de Carles Capdevila publicada per Edicions 62 és de 1928 (revisada el 1960). Hi ha gent que critica que es publiquin traduccions tan antigues, però a mi justament m’agrada perquè et trasllada millor a l’època de la novel·la. I al rus de Tolstoi, que és el de la segona meitat del segle XIX, no el d’ara.

Imatge: “Guerra i pau” (1968), film rus de set hores dirigit per Sergei Bondarchuk. No l’he vist, però sí he revisat fa poc el de King Vidor, que comentaré aviat.

Un pensament a “GUERRA I PAU. Lev Tolstoi

  1. Hola Lluís;

    Soc descendent del Carles Capdevila i disposo de la primera edició de Guerra i Pau en el català de 1928. El perfil del Carles Capdevila, molt característic del moment, bé val un homenatge: pintor (va començar amb Casas, Nonell i Picasso), escriptor, traductor de clàssics, advocat, publicista, director de diari (La Publicitat), crític d’art, actor de teatre i ràdioteatre (Ràdio Associació de Catalunya), director d’escena (Teatre Novetats, Espectacles Graner. entre d’altres), actor de cinema (barcinógrafo-Adrià Gual), compositor musical (amb el mestre Morera)… Ufff! Quina època…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *