Poemes de la Gran Guerra (3)

412HbuQztYL._SX258_BO1,204,203,200_

Wilfred Owen (1893-1918) va morir al front una setmana abans de la fi de la guerra. És un dels grans poetes de la Gran Guerra i Futility –el títol ja ho diu tot- un dels seus millors poemes. Al blog de Nicolau Dols, hi ha dues versions del poema en català: la seva pròpia i la de Marià Manent. Totes dues m’han ajudat per fer la meva.

FUTILITY

Move him into the sun—
Gently its touch awoke him once,
At home, whispering of fields half-sown.
Always it woke him, even in France,
Until this morning and this snow.
If anything might rouse him now
The kind old sun will know.

Think how it wakes the seeds,—
Woke, once, the clays of a cold star.
Are limbs, so dear-achieved, are sides,
Full-nerved—still warm—too hard to stir?
Was it for this the clay grew tall?
—O what made fatuous sunbeams toil
To break earth’s sleep at all?

 

FUTILITAT

Poseu-lo al sol.

Gentilment, abans el seu toc el despertava,

A casa, xiuxiuejant-li de camps mig sembrats.

Sempre el despertava, fins i tot a França,

Fins aquest matí, fins aquesta neu.

Si alguna cosa el pogués fer llevar ara,

El vell i amable sol ho sabria.

 

Penseu com desvetlla les llavors,

Com va despertar, una vegada, el fang d’un estel fred.

¿Són els membres, tan preuats, són els costats,

Plens de nervis, encara tebis, massa difícils de bellugar?

És per això que el fang va créixer tant?

Oh, per què els fatus raigs de sol es van esforçar tant

Per trencar el son de la terra?

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *