Tot començant a llegir Victus

Començo a llegir Victus i no puc negar que em sorprèn. Tenint en compte que el narrador és un enginyer del segle XVIII m’esperava un tipus de frase més llarga i un estil més calmós i formal. Apunto algunes frases pertanyents als dos primers capítols: “Es más propio de un chupapollas como Voltaire”; “Pero, ¿de qué cojones estaba hablando?”; “Hay días en que no sé ni por cuál (agujero) cago”; “O (tomamos decisiones) por la polla”. Ara bé, tot el que es perd en versemblança es guanya en vivacitat i proximitat al lector contemporani. Suposo.

2 pensaments a “Tot començant a llegir Victus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *