RELATS DEL DIFUNT IVAN PETRÓVITX BELKIN. LA DAMA DE PIQUES. Aleksandr Puixkin

PuixkinSempre és bo tornar a llegir Puixkin (1799-1837), el pare de la gran literatura russa del segle XIX. Ningú ha escrit millors contes que Puixkin. M’agraden especialment aquells relats en què hi ha un narrador testimoni que explica una història que va coneixent al llarg dels anys. És el cas d’”El tret”, un conte antològic sobre un tema que dominava (Puixkin es va batre en duel 29 vegades i va morir a causa de les ferides rebudes en el darrer), i d’”El mestre de postes”, un conte corprenedor sobre un pare i una filla. Puixkin era tan brillant en el drama com en la comicitat, com demostren contes com “La borrufada”, “La senyoreta pagesa” o “El fabricant de taüts”. Copio una frase d’aquest darrer:

 “Els lectors il·lustrats saben que tant Shakespeare com Walter Scott han representat els seus enterramorts com a homes alegres i de la broma per tal de sorprendre, gràcies al contrast, la nostra imaginació. Per respecte a la veritat, en el nostre cas no podem seguir el seu exemple i hem de reconèixer que el caràcter del nostre fabricant de taüts es corresponia perfectament amb el seu fúnebre ofici.” (pàg. 48)

Traducció: Jaume Creus. 

ASHENDEN O L’AGENT BRITÀNIC. W. Somerset Maugham

ashenden-o-el-agente-secretoW. Somerset Maugham (1874-1965), escriptor excepcional, no sol tenir el reconeixement que mereixeria perquè, en una època de celebrats invents literaris (Joyce, Faulkner, Woolf…), ell es va cenyir a la tradició narrativa. Ashenden or the British Agent, publicat el 1928, és un llibre extraordinari que es basa en les pròpies experiències de Somerset Maugham com a agent del Servei d’Intel·ligència Britànic durant la Primera Guerra Mundial. Molts dels casos són autèntics i alguns posen els pèls de punta. No hi ha heroïcitats sinó operacions sòrdides que a vegades acaben en desastre total (el cas del grec innocent), a vegades en èxits tristíssims (el cas del traïdor Granley Caypor), i a vegades en no-res. La novel·la d’espionatge moderna, realista i desencisada, va néixer d’aquesta formidable novel·la.

N’apunto un fragment, que inclou el millor comentari que he llegit sobre el cas Pujol.

 Quan Ashenden li va deixar entreveure que disposava de grans quantitats de diners, Anastasia va comprendre que per mitjà de l’agent anglès podia influir força en els afers públics russos, i això va afalagar la seva vanitat. Era, abans que res, una patriota; però, com molts patriotes, tenia la idea que el seu propi engrandiment era l’engrandiment de la pàtria. (pàg.248-249).