El nedador. John Cheever

081204_rosa2_4_sydney_swimmer[1]No m’agraden gaire els relats de John Cheever (1912-1982), escriptor agre i turmentat, però “El nedador”, el seu conte més famós, és extraordinari. El seu protagonista, Neddy Merrill, es proposa tornar a casa nedant a totes les piscines de la urbanització on viu. A l’inici sembla un home feliç i vigorós, amb ganes de gaudir d’un meravellós dia d’estiu. A poc a poc, però, descobrim que viu en un miratge: és un home arruïnat, sense feina, sense dona ni amics. És el somni americà trencat en mil bocins. Neddy Merrill topa amb la realitat i s’adona pas a pas del seu catastròfic present: “¿Li fallava la memòria o l’havia disciplinada tant en la repressió dels fets desagradables que havia deteriorat el seu sentit de la veritat?” Aquell perfecte dia d’estiu es transforma en un dia fred i plujós de tardor. El nedador, quan arriba a casa, se la troba buida i abandonada.

“¿Was his memory failing or had he so disciplined it in the repression of unpleasant facts that he had damaged his sense of the truth?” 

Foto: Burt Lancaster a The Swimmer (1968).

BRIGADES INTERNACIONALS. LA FI D’UN MITE. Sygmunt Stein

db26brigadesinternacionalsQui vulgui saber la veritat sobre les Brigades Internacionals, farà bé de llegir aquest llibre, realment esfereïdor. En copio un breu fragment:

 A les Brigades Internacionals s’utilitzaven diversos mètodes per eliminar els opositors polítics. De vegades es liquidaven les víctimes a Albacete mateix, en un soterrani o en un indret mig amagat, conegut tan sols pels comissaris de la policia secreta. Però, en la majoria dels casos, s’enviava la víctima al front, on els “liquidadors” s’encarregaven d’engegar-li un tret a l’esquena. Després la versió oficial anunciava que havia mort al camp de batalla.

Les víctimes no sempre havien comès les faltes a Espanya. N’hi havia prou que algú denunciés la seva desviació de la línia estalinista al país natal per executar el “veredicte” sense vacil·lacions. Tot seguit n’explicaré un cas, no només per demostrar el caràcter criminal dels comunistes, sinó també per perpetuar la imatge d’una de les persones més nobles amb qui em vaig relacionar a Espanya, un xicot extraordinari originari de Vílnius: Leszek Pasacki. (pàg. 140)

Traducció: Josep Alemany.

Pasacki, tot i ser un estalinista de pedra picada, és acusat d’haver-se relacionat amb trotskistes a Vílnius. És cert: el noi, en conversa amb Stein, admet ser amic del fill de Zalman Reizen, un declarat trotskista. Tot i tenir un peu mutilat i anar amb bastó, Pasacki és enviat de nou al front. Aviat arriba la notícia de la seva mort. Per descomptat, li fan un homenatge “com cal”, -“Leszek Pasacki ha ofert la seva vida a l’altar de la República Espanyola…”- oficiat pels seus propis assassins.

 

SOMNIS D’HIVERN / WINTER DREAMS. F. Scott Fitzgerald

La col·lecció Paral·lels, d’Agde Llibres, és una de les millors iniciatives recents del món editorial català. Grans noms de la literatura hi desfilen, en versió original i en català. En aquest volum hi ha dos magnífics contes de Francis Scott Fitzgerald: el melancònic Somnis d’hivern (Winter Dreams) i el divertit Bernice es talla els cabells (Bernice Bobs Her Hair). N’apunto un fragment del primer:


Els portals eren tancats, el sol s’havia apagat i no hi havia més bellesa que la bellesa grisa de l’acer que sempre perdura. Fins i tot el dolor que ell hauria pogut suportar havia quedat enrere, en el país de la il·lusió, de la joventut, de la plenitud de la vida, oon havien florit els seus somnis d’hivern.

The gates were closed, the sun was gone down, and there was no beauty but the gray beauty of steel that withstands all time.
 

Traducció: María Causadias