La regularitat de Roger Federer

Amb la derrota d’ahir Roger Federer va acabar una ratxa de 36 torneigs del Gran Slam arribant, com a mínim, a quarts de final (a l’interior d’aquest rècord, n’hi ha un altre de 23 semifinals consecutives). És una regularitat extraordinària, que va de Wimbledon 2004 a Roland Garros 2013: nou anys! No ha estat Roger Federer un tennista que hagi alternat, com altres, fases de rendiment estratosfèric amb llargues absències, retorns espectaculars amb lesions invisibles, demostracions físiques sobrehumanes amb baixades de forma inexplicables. No, Federer ha estat un tennista constant, fiable, molt regular i, evidentment, extraordinari. Ara, a tocar dels 32 anys, ja no pot aspirar a gran cosa més que a gestionar elegantment el seu declivi. Aquest any només ha guanyat un torneig –Halle- i serà molt difícil que torni a guanyar un altre Wimbledon. És possible que a partir d’ara les seves màximes victòries siguin –si hi ha justícia, que no n’hi sol haver- retrospectives.     

10: “Goodbye”. Mary Hopkin

Mary Hopkin (1950), cantant gal·lesa de cristal·lina veu, va ser la primera artista fitxada pel segell Apple dels Beatles. McCartney li va proporcionar el 1969 una de les seves cançons més emblemàtiques: “Goodbye”, single que va arribar al número 2 de les llistes britàniques.

https://www.youtube.com/watch?v=mKgu8etXXcQ

Amb “Goodbye”, doncs, diem adéu al catàleg ocult de McCartney i -de manera ocasional- Lennon.

9: “Woman”. Peter and Gordon

Catorze abans de la cançó “Woman” que John Lennon va dedicar a ja sabem qui, McCartney havia escrit un tema amb el mateix títol per a Peter and Gordon. Curiosament, les dues cançons comencen igual: “Woman…” McCartney, aquí, va camuflar la seva autoria amb un pseudònim, Bernard Webb. La cançó, esplèndida, va arribar el 1966 al 23 a les llistes britàniques i al 14 a les americanes.

https://www.youtube.com/watch?v=0aTDB-btVQg

Demà posaré punt i final a aquesta sèrie de deu cançons recordant una bonica cantant gal·lesa.

8: “From a Window”. Billy J. Kramer with the Dakotas

Quatre cançons originals de Lennon-McCartney van interpretar Billy J. Kramer with the Dakotas: la ja recordada “Bad to Me”, la fantàstica “I’ll Be On My Way” (que es pot escoltar en versió beatle al disc de 1994 The Beatles at the BBC), “I’ll Keep You Satisfied” i “From a Window”, que també està molt bé. McCartney, de nou, n’és el principal compositor. La cançó, el juliol de 1964, va arribar al 10 a la Gran Bretanya i al 23 als Estats Units. Poca cosa més faria en Billy.

https://www.youtube.com/watch?v=_0lND0UtnpM

He triat aquest enllaç perquè és el de millor qualitat de so, però n’hi ha un altre, molt fàcil de trobar, en què en Billy canta en directe aquest tema amb un estil… peculiar.

7: “On the Wings of a Nightingale”. The Everly Brothers

Paul McCartney es va esforçar el 1984 per escriure un tema memorable per al retorn dels Everly Brothers, uns dels seus herois musicals. El tema, excepcional, és un dels millors que mai va cantar aquest duet llegendari. El tema ocellaire sempre ha inspirat molt McCartney. Recordem “Blackbird”, “Bluebird”, “Single Pigeon”…

https://www.youtube.com/watch?v=vKOxbA_W_5Q

6: “Step Inside Love”. Cilla Black

Tornem a Cilla Black, aquí (des)vestida com si s’acabés de llevar, seguint la moda de l’època. “Step Inside Love”, escrita per l’incansable McCartney, no va ser mai gravada com cal pels Beatles, però a Anthology 3 apareix en una forma breu i improvisada. Amb aquesta brillant cançó Cilla Black va tenir un bon èxit el 1968 (núm. 8 a la Gran Bretanya).

https://www.youtube.com/watch?v=08EV03qkY2Y

4: “Let’s Love”. Peggy Lee

Una gran cançó per a una llegendària cantant de jazz. L’any 1974, de pas per Londres, Peggy Lee (1920-2002) va convidar McCartney a dinar, i ell s’hi va presentar amb una cançó especialment escrita per a ella. És una tema malencònic, que Peggy canta de meravella. McCartney, a més, va produir la cançó i hi toca el piano. Sentir l’admiració de la generació del rock va ser, sense dubte, molt reconfortant per a Peggy Lee. La cançó va encapçalar i va donar títol al nou disc de la cantant.

https://www.youtube.com/watch?v=a5pdE0GzuWQ

3: “Bad To Me”. Billy J. Kramer with the Dakotas

Billy J. Kramer with the Dakotas van tenir uns quants anys d’esplendor seguint l’estela beatle de la mà de Brian Epstein. Van versionar amb èxit “Do You Want to Know a Secret” i “I Call Your Name”, i van tenir accés a alguns temes originals de Lennon i McCartney, com aquest “Bad To Me”, que va ser el seu primer número 1 a la Gran Bretanya (i 9 als Estats Units). És una bona cançó de John Lennon. Hauria pogut figurar a qualsevol dels primers discs dels Beatles.
A la foto, Billy J. Kramer (1943) és qui exhibeix el millor somriure, que per això és el cantant i estrella. 

 
https://www.youtube.com/watch?v=D7ejU-qra0Y

2: “A World Without Love”. Peter and Gordon

Peter and Gordon va ser un bon duet format per Peter Asher (1944) i Gordon Waller (1945-2009). Algunes cançons de McCartney, com aquesta brillant “A World Without Love”, els van ajudar a triomfar. Cal recordar que Peter (el pèl-roig amb ulleres) era -és- germà de Jane Asher, la xicota de Paul durant la major part dels anys beatles. Aquesta cançó de 1964 va ser el seu primer i més gran èxit, un número 1 tant a la Gran Bretanya com als Estats Units. Escoltant-la, es comprèn perfectament.  

https://www.youtube.com/watch?v=BJcDwWgHdHM