La Fundació Jaume Bofill i Atticus Finch

La Fundació Jaume Bofill ha tornat a atacar els instituts que separen els alumnes per nivells de capacitats i ha afirmat que aquesta pràctica triplica el fracàs escolar. Naturalment, per eliminar el fracàs escolar el més infal·lible és no ensenyar res. Mort el gos, morta la ràbia. Però no em vull pas allargar. Deixo la paraula a Atticus Finch, el memorable personatge de Matar un rossinyol, que en el seu al·legat final diu: “Thomas Jefferson va dir una vegada que tots els homes som creats iguals. (…) En aquest any de gràcia del 1935 hi ha gent que té tendència a utilitzar aquesta frase fora de context fent-se-la venir bé. L’exemple d’això més ridícul que se m’acut és que la gent que marca les pautes de l’educació pública afavoreix tant els estudiants rucs i ganduls com els estudiants aplicats; com que tots els homes som creats iguals, diuen solemnement els pedagogs, els nens que queden endarrerits pateixen un greu sentiment d’inferioritat”.  

Traducció: Xavier Pàmies.   

 

MATAR UN ROSSINYOL. Harper Lee (1)

Tenim la sort de disposar en català d’una gran traducció de Matar un rossinyol, la magistral novel·la de Harper Lee. Val la pena aprofitar-ho. Recordem que som al sud d’Alabama, als anys trenta, i que la narradora és una nena, Scout, amb un germà més gran, Jem, i un pare vidu, l’advocat Atticus Finch. Hi ha un cas en marxa -un negre ha estat acusat de violació-, però durant la primera part de la novel·la (150 pàgines) a penes si se’n parla. Hi ha moltes altres coses.   L’endemà al matí, quan em vaig despertar i vaig mirar per la finestra, em vaig pensar que em moriria de l’esglai que vaig tenir. Vaig posar-me a cridar de tal manera que l’Atticus va venir del bany a mig afaitar.
–És la fi del món, Atticus! ¿Què podem fer?
Vaig arrossegar-lo fins a la finestra i vaig assenyalar a fora.
–No, no és la fi del món –em va dir-. Està nevant.
En Jem va demanar a l’Atticus si agafaria. En Jem tampoc havia vist mai la neu, però sabia què era. L’Atticus va dir que de neu en sabia tant com en Jem.  
(Pàg.88)


Traducció: Xavier Pàmies.