Magranes

Ara que s’acaba la tardor, estació de la llum declinant i la fulla caient, és hora de fer un sentit homenatge a la magrana, fruita imbatible que ens ha alegrat cada dia des del setembre fins avui mateix. Les flamejants magranes, que deia Josep Carner…    
  

I despullant, de dia, les hortes i el jardins,

en premi de les teves volences sobiranes,

tos temples ornaria de flamejants magranes
que ben ferides, llencen un xàfec de robins.
 

A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT. ELS NOMS DE PAÍS: EL NOM. Marcel Proust (12 i últim)

Després dels records de Combray i de l’amor de Swann per Odette de Crécy, la tercera part de Pel cantó de Swann, molt més breu que les dues anteriors, es titula Els noms de país: El nom. Se centra en la fascinació que sent el jovenet Marcel per la filla de Swann, Gilberte. La rendició amorosa és total i arriba a extrems divertidíssims:

“Estava tan enamorat de Gilberte que si de camí veia el seu vell majordom passejant el gos, l’emoció m’obligava a aturar-me i llançava mirades plenes de passió a les seves patilles blanques.” (Pàg. 513)

Traducció: Valèria Gaillard Francesch.

J’étais si amoureux de Gilberte que si sur le chemin j’apercevais leur vieux maître d’hôtel promenant un chien, l’émotion m’obligeait à m’arrêter, j’attachais sur ses favoris blancs des regards pleins de passion. (pàg. 409)  

Extraordinari Proust. Ara només desitjo que l’excel·lent traductora no trigui gaire a acabar el segon volum.