RF: l’artista viu més important

Ara que la pintura deixa a tothom indiferent, ara que l’escultura és la riota de les places públiques, ara que la poesia és catacúmbica i la narrativa hipopotàmica, ara que la música viu la seva pitjor hora i el cinema ja ha passat a millor vida, ara que un autoanomenat artista pot penjar quatre pantalles en una paret i dir “apa, reflexioneu”, ara que l’Art ja no és tècnica i inspiració sinó galtes i subvenció, encara queda, a disposició del públic general, delectant ja diverses generacions, l’Artista per excel·lència, el geni de la raqueta, Roger Federer, sens dubte l’artista viu més important.

A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT. UN AMOR DE SWANN. Marcel Proust (11)

Pobre Swann, tants anys perduts amb una dona com Odette de Crécy…

Quina veritat dolorosa adquirien aquelles línies del Journal d’un poète, d’Alfred de Vigny, que temps enrere havia llegit amb indiferència: “Quan ens enamorem d’una dona, ens hauríem de preguntar: Quin és el seu entorn social? Quina mena de vida ha dut? Tota la felicitat de la vida reposa sobre això”. (Pàg.453)

Traducció: Valèria Gaillard Francesch.

Mais quelle vérité douloureuse prenaient pour lui ces lignes du Journal d’un poète d’Alfred de Vigny, qu’il avait lues avec indifférence autrefois: “Quand on se sent pris d’amour pour une femme, on devrait se dire: Comment est-elle entourée? Quelle a été sa vie? Tout le bonheur de la vie est appuyé là-dessus”. (Pàg.361)

A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT. UN AMOR DE SWANN. Marcel Proust (10)

No és que per naturalesa no fos rabassuda, homenenca i rodanxona, però les ofenses l’havien redreçada com aquells arbres que, nascuts en una mala posició a la vora d’un penya-segat, es veuen forçats a créixer cap enrere per mantenir l’equilibri. (Pàg.407)

Traducció: Valèria Gaillard Francesch

Ce n’est pas qu’elle ne fût par nature courtaude, homasse et boulotte; mais les camouflets l’avaient redressée comme ces arbres qui, nés dans une mauvaise position au bord d’un précipice, sont forcés de croître en arrière pour garder leur équilibre. (Pàg. 324)

 

A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT. UN AMOR DE SWANN. Marcel Proust (9)

Odette de Crécy no és el tipus de dona que desperti la passió de Swann, però tot canvia quan li veu una gran semblança amb la Sèfora de Botticelli.
 
“Després de contemplar llargament aquell Botticelli, pensava en el seu Botticelli personal, que trobava encara més bell i, abraçant la fotografia de Sèfora creia estrènyer Odette contra el seu cor” (Pàg. 282)

Traducció: Valèria Gaillard Francesch.

Quand il avait regardé longtemps ce Botticelli, il pensait à son Botticelli à lui qu’il trouvait plus beau encore et, approchant de lui la photographie de Zéphora, il croyait serrer Odette contre son coeur. (Pàg. 221-222)

Imatge: Sèfora de Botticelli.