Traïció espanyola a L’home de Mackintosh (1973)

Aquest vespre engeguem la tele i ens trobem, a la Sexta 3, amb el final de L’home de Mackintosh. El veig i, com que tinc la pel·lícula en DVD i fa poc que la vaig tornar a veure en versió original, m’adono que el doblatge en castellà és demencial. A la versió original, Dominique Sanda, després de matar James Mason i Ian Bannen, trencant el pacte de cavallers que Paul Newman havia fet amb ells, reprotxa a Newman que els volgués deixar marxar: “You were going to let them get away”. Després diu: “I should have killed you, too” (o sigui: “també t’hauria d’haver matat a tu”). En el doblatge espanyol, aquestes dues frases són, respectivament: “Ellos dos mataron a mi padre” i “No he podido contenerme”. La traïció a l’original és total, però és que encara hi ha més novetats. Dominique Sanda surt a fora, s’atura, respira i s’allunya caminant. A la versió original, no diu ni pensa res. Però en el doblatge espanyol, una veu en off, que correspon als pensaments d’ella, diu: “Pasará algun tiempo. Me comprenderás y ya nada se interpondrá entre nosotros, mi amor”. Afortunadament, no van canviar la música de Maurice Jarre pel piano de Richard Clayderman.

L’irresoluble fracàs escolar

“El gran cavall de batalla és, com cada any, el fracàs escolar”, sento a la ràdio. És un problema irresoluble, perquè la solució –“No tothom serveix per estudiar”- és massa evident, elemental i tradicional com perquè pugui ser acceptada per les evolucionades ments que, des de fa dècades, dirigeixen (cap al precipici) l’ensenyament d’aquest país. Continuaran, doncs, tots els adolescents a les aules, vulguin o no vulguin estudiar, vegetant o emprenyant, fent cursos de ganduleria i de vagància a costa del sofert contribuent.