LES NEUS DEL KILIMANJARO. Ernest Hemingway

En aquest famós conte, Harry, amb una cama gangrenada, viu les seves darreres hores de vida prop del Kilimanjaro. Recorda diversos moments de la seva vida i lamenta no haver-los convertit en literatura. El contacte amb els rics el va anul·lar com a escriptor:

“Però, en el fons, et deies que escriuries sobre aquella gent; sobre els molt rics; que en realitat tu no eres un d’ells, sinó un espia en el seu món; que en sortiries i el descriuries, i que, per una vegada, aquell món seria descrit per un que sabia el que escrivia. Tanmateix, això ell mai no ho faria, perquè cada dia que passava sense escriure, gaudint de comoditats, essent com
aquells que més menyspreava, s’esmussava la seva habilitat i s’ablania la seva voluntat de treballar, de tal manera que, finalment, no treballava gens. La gent que coneixia ara se sentien més confortables quan no treballava. L’Àfrica era el lloc on més feliç havia estat en la bona època de la seva vida; per això havia tornat aquí, per tal de començar de cap i de nou. Havien fet aquell safari amb el mínim de comoditats. No passaven penalitats; però no hi havia cap luxe, i ell havia pensar que així podria tornar a posar-se en forma. Que d’alguna manera aconseguiria eliminar el greix de la seva ànima talment com els toreros se n’anaven a la muntanya per exercitar-se i entrenar-se per tal de cremar el del cos” (Pàg, 63).

Després de somiar que vola cap al Kilimanjaro, Harry mor. El 1952, Gregory Peck va ser Harry en una gran pel·lícula dirigida per Henry King. En parlaré aviat.

Ernest Hemingway. Els primers quaranta-nou contes. Edicions 62.

Traducció: Jordi Arbonès.  

COBRA. Frederick Forsyth

Frederick Forsyth, en aquesta nova novel·la, presenta una guerra contra l’imperi de la cocaïna. Els Estats Units i Gran Bretanya uneixen forces i, sota el comandament del veterà espia Paul Devereaux (àlies Cobra), inicien una guerra bruta, sense cap fre legal, contra el principal càrtel colombià (La Hermandad). S’enfonsen els vaixells que transporten la droga, es destrueixen avions en ple vol: tot per tallar el cinquanta per cent del subministrament de cocaïna a Europa i als Estats Units i, provocar, tot seguit, una guerra sanguinària entre les diverses màfies de la droga. El pla de Devereaux triomfa però al final topa amb dos obstacles insalvables: l’opinió pública occidental, tan tova que fins i tot s’esgarrifa que els traficants es matin entre ells; i la covardia dels polítics. La declaració final de Devereaux és prou clara: “Aquest ja no és el país al qual jo vaig jurar lleialtat quan era jove. S’ha convertit en corrupte, venal*, dèbil però arrogant, dedicat als obesos i als estúpids. Ja no és el meu país”. (Pàg. 347) Aquest nou llibre de Frederick Forsyth impressiona, com sempre, per l’allau d’informació que forneix i per la construcció de la trama, un puzzle molt ben resolt. Pel que fa als personatges, Forsyth s’hi dedica poc. És una novel·la de fets i d’idees.   

*venal: capaç de ser adquirit per diners.

Nota: crec que el llibre encara no es troba en català. El fragment l’he traduït jo mateix de la traducció castellana d’Alberto Coscarelli.   

El gran Rubén

Ahir, en el marc incomparable de l’Estany de Banyoles, a la fantàstica zona de bany, es va produir una escena apoteòsica. Una dona, agenollada a la vora de l’estany amb un plat de cigrons a la mà, cridava: “Rubén, Rubén!”. El nen, d’uns cinc anys, nedava despullat per allà a la vora i, de tant en tant, obria la boca… i cullerada de cigrons. El nen nedava cap a una altra banda i la mare al darrere amb el plat de cigrons. Una hora més tard el nen va protagonitzar una impressionant rabieta perquè no es volia posar els pantalonets. Se’n va sortir. El vam veure marxar de la zona de bany amb una camiseta al damunt però la titola a l’aire.