ELS SET PILARS DE LA SAVIESA. T.E. Lawrence (2)

Sobre la revolta dels àrabs contra la dominació turca.

Més enllà del que es pogués calcular en xifres, havíem engegat una erupció de sentiments antiturcs que, enverinats com estaven per segles de subjecció, serien molt difícils d’apaivagar. Es palpava entre les tribus de la zona de guerra un nerviós entusiasme, comú, suposo, a totes les revoltes populars, encara que estranyament inquietant per algú com jo, procedent d’una terra lliure des de temps tan antics que la llibertat nacional gairebé tenia gust d’aigua, és a dir, no tenia gust. (pàg.137)

ELS SET PILARS DE LA SAVIESA. T.E. Lawrence (1)

Crec que el llibre Els set pilars de la saviesa de T.E. Lawrence no es pot trobar en català. A casa tinc una versió castellana: Los siete pilares de la sabiduría, amb traducció d’Alberto Cardín (Ediciones B, 1997). N’extrauré alguns fragments, que oferiré, si puc, en català.

“En el meu cas, l’esforç d’aquests anys per viure i vestir com els àrabs, i imitar els seus fonaments morals, em va despullar del meu jo anglès, i em va permetre observar-me i observar Occident amb uns altres ulls: m’ho van destruir tot. Al mateix temps no em vaig poder posar sincerament a la pell dels àrabs: tot era pura afectació. Hom pot convertir-se fàcilment en infidel, però difícilment pot convertir-se a una altra fe.” (pàg. 39)     

Bertrand Russell (5)

W.Wyatt: ¿No s’esdevé sovint que la persona que desitja el poder amb propòsits lloables, el desitja també per fatxenderia, per ostentació?

B.Russell: Sí. Freqüentment, l’amor pel poder, com a tal, ultrapassa les bones intencions per portar a terme tal o tal millora. Per això Lord Acton assegurava, amb tota la raó, que el poder corromp, perquè el plaer que proporciona exercir-lo creix amb l’experiència. Considerem, per exemple, la conducta de Cromwell. No tinc el més petit dubte que Cromwell entrà en la política amb propòsits constructius, puix que hi havia coses que considerava importants per al país que volia veure realitzades. Però, quan feia temps que dirigia la política, desitjava simplement el poder. Per això digué en el seu llit de mort, que temia que la gràcia de Déu l’havia abandonat. Oh, sí, sí. Crec que totes aquelles persones que demostren una gran energia desitgen el poder. A mi solament m’abelleix una mena de poder: el poder sobre l’opinió. (La meva concepció del món, pàg. 48)

Bertrand Russell (4)

W.Wyatt: Creieu que ajuda a ésser feliç disposar d’una causa amb la qual i per la qual viure?

B.Russell:
Sí, a condició que aquesta causa triomfi. Si es tracta d’una causa incapaç de guanyar una sola batalla, no crec que faci feliç ningú. Però si aquells que la defensen aconsegueixen reeixir de tant de tant, llavors sí que crec que pot ajudar-hi. Voldria afegir que l’interès, la participació en una empresa o ideologia, especialment quan un es fa gran, és un element molt important per a la pròpia felicitat. Com més impersonals siguin els vostres interessos, i més enllà de la vostra vida s’estenguin, menys us preocuparà la perspectiva que la vostra pròpia vida pugui extingir-se abans que passi molt de temps. I entenc que aquest és un important element de felicitat un cop arribem a la vellesa.

(La meva concepció del món, pàg. 63)  

Bertrand Russell (3)

W.Wyatt: I a l’avorriment, quina importància li concediu?

B.Russell: Crec que el tedi és enormement important. No gosaria assegurar que sigui un estat d’ànim exclusivament humà, puix que he vist les mones del zoològic i em semblà sempre que estaven bastant avorrides, però no crec que els altres animals s’avorreixin. Jo diria que és senyal de posseir una intel·ligència superior. La importància de l’avorriment, podreu deduir-la vós mateix si penseu, per un instant, que el primer que desitgen els salvatges en entrar en contacte amb la civilització és alcohol. El desitgen molt més que no pas la Bíblia, els Evangelis, o els vidres o collarets de colors, perquè, per uns instants, els deslliura del tedi.

(La meva concepció del món, pàg. 61)

Traducció: Llorenç Carbonell i Torras.   

Mec Mec! Quina gran tasca educativa!

La meva filla petita va arribar de l’escola (pública) amb un conte. L’havien regalat a tota la classe (i a altres classes). Deu ser important, doncs. Llegim-lo.

“Mec Mec i les personetes humanes” es titula. Presenta un panorama depriment de la degradació de la Terra i diu que al planeta hi ha dos tipus de persones: 1) “persones grandotes i seriosotes que treballen molt i van en cotxe a tot arreu”; i 2) “persones baixetes que juguen moltíssim, van amb bici i patinet i amaguen tresors en les seues butxaques”. El protagonista del conte, l’extraterrestre Mec Mec, conclou que ha d’alertar les persones baixes: “Potser es pensen que les persones humanes grandotes ho saben tot, i no s’han adonat que fan moltes coses malament, però molt molt malament!!!”.

Un bonic conte, sí senyor, ideal perquè els nens i les nenes menyspreïn els seus pares i els considerin culpables de tots els mals. Llavors vindran les mestres i em diran que tots hem d’estar units en la gran tasca educativa…

Bertrand Russell (2)

“Quan vaig conèixer Lenin, vaig tenir molt menys la impressió d’un gran home que jo no esperava; les meves més vives impressions foren de fanatisme i crueltat mongòlica. Quan li vaig demanar coses sobre el socialisme en l’agricultura, va explicar alegrement com havia incitat els pagesos pobres contra els rics, “i aviat els van penjar a l’arbre més proper, ah! ah! ah!” La seva riallada en pensar en els assassinats em va deixar glaçat.” (Assaigs impopulars, Ed.62, pàg. 184) Traducció: August Gil i Matamala.  

Bertrand Russell (1)

Remenant llibres per casa, n’he trobat un parell de Bertrand Russell (1872-1970) i els he repassat. En copiaré alguns fragments durant els pròxims dies. El primer llibre, La meva concepció del món (Ed. 62), és una llarga entrevista que li va fer Woodrow Wyatt, diputat laborista, el 1959.

Woodrow Wyatt: Creieu que la gent gaudeix amb la guerra?

Bertrand Russell: La veritat és que, a molts, els agrada. Fou una de les coses que més m’impressionà, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial. Tots els amics pacifistes amb els quals treballava en aquell temps, mantenien el punt de vista que eren els governs els qui imposaven les guerres a les poblacions amb llurs perverses maquinacions, però jo em passejava pels carrers de Londres i llegia en els rostres dels londinesos que eren veritablement més feliços que abans d’esclatar la guerra. Ho vaig exposar en lletra impresa, i això fou la causa que tots els meus amics, als quals no agradaven gens ni mica  aquelles manifestacions meves, fessin examen de consciència. Continuo pensant que, a molta gent, els agrada la guerra, a condició que aquesta no es declari en el seu veïnatge i que no sigui massa aferrissada; quan la guerra arriba al propi territori ja no resulta tan agradable. (Pàgs. 26-27)

Traducció: Llorenç Carbonell i Torras.