FAULES. Isop (1)

                                     CV


                     ELS ANYS DE L’HOME

    Quan Zeus va crear l’home el va fer de vida curta. Però l’home, valent-se de la seva intel·ligència, en arribar l’hivern, es va contruir una casa i hi va viure. Vet aquí que, quan el fred va ser més intens i Zeus va fer ploure, el cavall, no podent-ho resistir, se’n va anar trotant a l’encontre de l’home i li va pregar que li donés aixopluc. L’home li va dir que no ho faria si ell no li donava una part dels seus propis anys. El cavall hi va consentir de bon grat. Poc temps després, també es va presentar el bou, incapaç així mateix de suportar el mal temps; i l’home li va dir que tampoc no l’acolliria si abans no li cedia un determinat nombre dels seus anys. Quan el bou li’n va haver donada una part, l’home el va acollir. Finalment, hi va comparèixer el gos, estamordit pel fred, i, cedint una part dels seus dies, va aconseguir de posar-se sota cobert. Vet aquí, doncs, que els homes, mentre viuen els anys fixats per Zeus, són purs i bons; quan arriben als anys que tenen del cavall, es tornen vanitosos i arrogants; i quan assoleixen els anys del bou són lents; però, quan compleixen els del gos, són irascibles i rondinaires.

Ens podríem valer d’aquesta faula per parlar d’un vell geniüt i repatani.

Traducció: Montserrat Ros